dijous, 29 de gener de 2015

Eric Herrera: «Vostè, indecís»

«Vostè, indecís, que és castellanoparlant i potser encara veu amb recança aquest procés d'alliberament que li han venut identitari»

Un cop ha acabat el vodevil de les llistes i la treva s'ha imposat entre els dos grans partits del sobiranisme, ara per fi podrem començar a parlar de política amb majúscules i treballar incansablement per fer el salt més important de la història d'aquest país. Ara la intel·ligència, l'estratègia, la resistència i la sang freda s'hauran d'imposar per sobre d'hiperventilacions i de psicodrames. Per dir-ho d'una altra manera, comença la feina de la política institucional, ara és l'hora dels grans polítics. Concórrer amb llistes separades sota uns punts en comú ha estat un gran encert, i reconec que el fet de convocar les eleccions per al mes de setembre, sobretot després de l'acarnissament de les últimes setmanes, és l'opció més òptima per encarar millor unes eleccions que seran decisives. Tenim 8 mesos per convèncer els indecisos que manquen -que n'hi ha molts encara!- i, sobretot, per esclarir d'una vegada el panorama polític català. Ara ja podem dir que les velles putes i ramonetes han acabat el seu show a Catalunya, perquè caldrà que tothom ensenyi definitivament les seves cartes. Nosaltres, des del convenciment fort, el que hem de fer a partir de ja, sense descans, és explicar per què aquest país serà millor si d'una vegada per totes pot autogovernar-se de veritat. Jo, doncs, començo...

Vostè, indecís, que amb tota la racionalitat del món mostra paüra per uns esdeveniments que no sap com acabaran, i pateix per la seva pensió o pel seu sou de funcionari, vull dir-li, per començar, que amb 16.000 milions d'euros cada any de més que surten de Catalunya i no tornen, un pressupost que equival al pla Obama del 2009 per salvar l'economia americana, el nostre país podria assegurar de sobres els seus serveis socials bàsics. Vostè em dirà, però, que tots els polítics són igual de dolents siguin d'aquí o de fora i que, en conseqüència, també malgastaran aquests diners. Servidor li respondrà que vostè té moltíssimes raons per pensar així, però que la qualitat de benestar d'un territori depèn bàsicament per la capacitat de produir riquesa i exportació dels propis ciutadans sense que un govern que està a 600 quilòmetres de la realitat del país s'emporti els diners per invertir-los en llocs erms que no reverteixen en la pròpia economia. Vostè ha de donar una oportunitat als polítics catalans de fer-ho bé o d'equivocar-se, el drama actual és que no hi ha llibertat sense tuteles per fer-ho malament, perquè les grans decisions venen marcades des de fora.

Vostè, indecís, que està tan fart de la corrupció que assota la política espanyola i catalana, potser hauria de saber que la corrupció és filla directa d'un concepte d'estat atàvic i mastodòntic, que segurament té els dies comptats al nou món. Ha estat la hipertrofiada administració i el poder acumulat de velles castes d'alts funcionaris lligats a l'estat, que ha produït aquesta gran podridura de l'ens públic. Molt diner acumulat en un monopoli -l'estat- és massa llaminer per als qui el gestionen. La picaresca del Lazarillo hi ha fet la resta. Catalunya té una oportunitat única per fer saba nova en tot això perquè no té cultura d'estat jacobí. De fet, mai l'ha tingut. La intenció, ja anunciada, és fer una constitució de nova planta molt més reduïda en lleis intervencionistes, concisa i evolutiva. És a dir, no petrificada ni santificada.

Vostè, indecís, que és castellanoparlant i potser encara veu amb recança aquest procés d'alliberament que li han venut identitari i que d'identitari no en té res perquè si una cosa té aquest tros de terra, són les ànsies de llibertat més que un estancament nacionalitzador. Pensi que les identitats no han significat ni significaran un problema a Catalunya, ans al contrari, i vostè en el fons ho sap perfectament. Totes les sacsejades socials i/o nacionals que hi ha hagut a la història de Catalunya no han tingut a veure amb les essències pàtries, sinó amb la llibertat de les seves constitucions i el benestar dels seus conciutadans. A Catalunya no es discrimina pel lloc d'origen. La revolució catalana actual, dins un món i globalitzat, és un moviment que acceptarà i protegirà totes les llengües i creences tal com ha fet al llarg dels segles, perquè dins del concert de les nacions modernes i civilitzades, del qual Catalunya forma part, la identitat no servirà per confrontar nacions sinó per comerciar-hi.

Vostè, indecís, que potser viu a la conurbació de la ciutat de Barcelona, hauria d'entendre que la històrica emprenedoria d'aquesta ciutat -que a tots ens impregna- sempre restarà coartada per la seva condició de capital de províncies d'un estat subsidiari eternament subvencionat. Barcelona sense un estat a favor al darrere no podrà brillar com li pertoca, i el benestar de la seva gent sempre restarà subjecte al temperament d'una gent que no entén ni entendrà mai la manera de comerciar dels catalans.

Vostè, indecís, faci confiança al país que l'ha vist créixer o que l'ha acollit, vostè que és conservador de dretes o d'esquerres, liberal, o res de res, voti "sí" a la maduresa i a la llibertat. Més fàcil no li podem posar, té partits de diverses ideologies que volen que aquest país sigui tan normal com els altres, una normalitat que mai cap altre país ha volgut deixar. Una normalitat que s'aconsegueix, com tothom ha fet, si s'ateny a la independència.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada