2015, l’any decisiu

El 2014 ha estat un any extraordinari per al sobiranisme. La V de l’Onze de Setembre va ser una manifestació grandiosa de la voluntat dels catalans d’assolir la independència i una expressió alegre i esperançada en la construcció d’un país nou. El 9 de novembre, 2.300.000 catalans van sortir al matí decidits a votar, desafiant la prohibició obstinada i antidemocràtica del Gobierno de España i donant a tot el món una imatge de civisme i determinació, amb llargues cues de ciutadans que esperaven el seu torn per votar, que es convertí, a més, en un gran acte de desobediència civil. S’ha fet molta feina i molt ben feta. Moltes gràcies a tots per les hores dedicades i pel vostre compromís.

Tot això ja és història. Ara estrenem el 2015, i en aquest nou any els catalans tindrem el repte d’escollir el Parlament i el govern de concentració que haurà de dur a terme la transició nacional per a passar de ser una comunitat autònoma de l’Estat espanyol a esdevenir un nou país independent: la República catalana. I tots nosaltres estem cridats a participar-hi il·lusionadament com a protagonistes de primera fila, en la mesura de les nostres possibilitats.

Però no podem restar convençuts que tot està fet i només cal convocar eleccions i anar a votar. Haurem de passar per les urnes sí, però en unes eleccions de caràcter plebiscitari, i el resultat del conjunt de forces inequívocament sobiranistes haurà d’obtenir la majoria més àmplia possible en vots i en diputats. Dit d’una altra manera, hem d’aconseguir dels ciutadans de Catalunya el mandat democràtic incontestable que legitimi l nou Parlament per a declarar la independència quan ho cregui més oportú, però sempre que sigui a curt termini.

Per tant, i malgrat tot el treball fet fins ara, encara se’ns gira molta feina. Alguns opinadors professionals i certes enquestes a càrrec d’algun mitjà de comunicació alerten que el sobiranisme ha tocat sostre, que no creix, i fins alguns creuen que retrocedeix, impulsat per l’onada emergent d’esquerres espanyolitzadores amb promeses de regeneració que donaria noves expectatives als federalistes i a tots els qui volen que les coses canviïn però sense haver d’arribar a la independència, és a dir, als indecisos que encara dubten que la independència sigui l’única opció i creuen que Espanya es pot arreglar.

Haurem de modificar i obrir més el nostre discurs per a arribar-hi, fent-lo més entenedor i generant la confiança necessària perquè facin el pas decisiu que els falta. Alguns els tenim a prop nostre: aquell veí, amic, company de treball o familiar, o aquells catalans que van arribar fa molts anys i que viuen al Baix Llobregat, Badalona, Santa Coloma, Sabadell... i també al nostre barri, que no veuen l’estelada com a símbol seu i no poden acceptar que de vegades se senti a dir «Espanya ens roba» perquè allà hi viuen familiars seus, que coneixen molt bé i estimen, i estan convençuts que no han fet res que mereixi aquesta afirmació. I necessitem que se sumin a la nostra causa, i han de comprendre que també és la seva!

Comencem el mes de gener amb força i ple d’activitats. Preparem paradetes informatives per al diumenge 11 i els caps de setmana del 17-18, 24-25 i 31 de gener - 1 de febrer. El dimecres 14 de gener tindrem xerrada, a les 7 de la tarda, al Centre Cívic «Les pensions i la necessitat d’una Catalunya independent», a càrrec de l’Àlex Furest, de la Sectorial d’Economistes, i el diumenge 25, a les 6 de la tarda, a l’Escola Marillac del carrer de Sicília, 249, cinefòrum, amb la projecció de la pel·lícula L’Endemà amb la presència d’Isona Passola i servei gratuït de ludoteca infantil de 6 a 9 per als assistents amb fills de 3 a 12 anys. Veniu a veure la projecció acompanyats, almenys, d’un indecís!

Molt bon any 2015!

Equip de Coordinació
ANC-SFxI