dissabte, 10 de gener de 2015

Miquel Puig: «Madrid és més eficient?»

Em conviden a opinar a la televisió sobre el projecte de pressupostos de la Generalitat. Una altra participant deixa caure que la Comunitat de Madrid està gestionada d’una manera més eficient que la Generalitat, i que la prova és que no té dèficit, com sí que en té aquesta. Replico que Madrid es beneficia de l’efecte capitalitat, que supleix l’acció del govern autonòmic en molts camps.

Em sembla evident que l’argument de la meva interlocutora és extremadament feble: d’acord amb això, Extremadura, que arrossega un dels deutes autonòmics més baixos, hauria estat una de les comunitats gestionades de manera més eficient, encara que els treballadors públics representin un 24% del total. Perquè el lector se’n faci una idea: a Catalunya aquesta proporció és del 12,5%.

Ara bé, una cosa és que l’argument de l’altre sigui feble i una altra que el meu sigui sòlid. Ho és? ¿Fins a quin punt el dèficit català respon a un model financer que no és equitatiu? És impossible respondre amb certesa a aquesta mena de preguntes, perquè l’actual model institucional es caracteritza per l’obscurantisme. Però em veig amb cor de presentar un exemple en defensa del meu argument. Em refereixo a l’esforç en recerca i desenvolupament.

Analitzant els pressupostos de la Comunitat de Madrid per al 2014, descobrim que destinaven a aquest concepte un total de 40,6 milions d’euros. Els de la Generalitat hi dedicaven 443 milions. Per cada euro de la Comunitat de Madrid, la Generalitat n’hi posa 11. És important destacar que, com que Catalunya i Madrid tenen un PIB igual de gran, aquesta enorme diferència ho és en termes absoluts i també en termes relatius.

Això no significa que a Madrid es faci menys esforç en R+D. De fet, a Madrid s’hi fa l’equivalent a l’1,8% del seu PIB, mentre que a Catalunya la xifra és només de l’1,5%. La diferència és gran, però si restem l’esforç que fa el sector privat, que és molt similar en totes dues comunitats, resulta que l’esforç públic és del 0,9% del PIB a Madrid i del 0,6% a Catalunya. D’aquestes xifres és important destacar dues coses. La primera és la seva diferència: per cada tres euros que el conjunt de les administracions públiques dediquen a R+D a Madrid, només n’hi dediquen dos a Catalunya. Com que les administracions locals no sóc actors significatius en aquest camp, no podem sinó concloure que és l’Estat qui protagonitza aquesta diferència. Efectivament, si analitzem l’acció del principal braç executor de la política científica de l’Estat, que és el CSIC, descobrim que de tot el seu personal (11.500 persones), la meitat està localitzat a Madrid, mentre que només un 15% ho està a Catalunya. Un altre indicador del biaix de l’Estat ens el proporciona la comparació entre els resultats que obté Catalunya en la captació de recursos per a R+D que es distribueixen de manera competitiva: mentre que dels que gestiona l’European Research Council, que són els més exigents dels que provenen de la Unió Europea, Catalunya capta la meitat de tots els que vénen a Espanya, només és capaç de captar el 20% dels que distribueix, també en règim competitiu, l’estat espanyol (a través del “Plan Nacional”).

La segona cosa a destacar de les xifres anteriors és que la de Madrid pràcticament s’ajusta a la recomanació de la Unió Europea en el sentit que l’esforç públic hauria de ser aproximadament igual a un 1% del PIB (també recomana que el privat sigui d’un 2%, però aquesta és tota una altra qüestió). En conclusió, la comunitat autònoma de Madrid es pot permetre el luxe de no dedicar més que un esforç exigu a R+D perquè es tracta d’un front que ja té cobert gràcies a l’acció de l’administració central de l’Estat. El punt de partida de la Generalitat és molt diferent.

¿És eficient dedicar 443 milions d’euros a R+D? Hi caben totes les opinions, però el que sí que podem afirmar amb rotunditat és que l’ús que es fa d’aquests recursos sí que ho és, d’eficient. Catalunya, en relació a l’Espai Europeu de Recerca, representa l’1,2% de la població, publica un 3% dels articles científics recollits en les classificacions internacionals i ha captat el 2,2% i el 3% dels recursos que distribueixen de manera competitiva els organismes comunitaris (7è Programa-marc i ERC, respectivament). En el context europeu, Catalunya se situa al capdamunt de la producció científica en relació a la seva població.

¿És eficient dedicar 443 milions d’euros a R+D? Hi caben totes les opinions, però el que no em sembla discutible és que aquest esforç és una condició, no suficient però sí necessària, per sortir del model productiu de baixa productivitat i baixos salaris en què estem ficats i que condemna el nostre estat del benestar al col·lapse i el nostre país a la mediocritat més absoluta.

Font: ara.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada