Comença la setmana més transcendental de la nostra història contemporània i tots prenem posició. N’hi ha que lamenten que Mariano Rajoy no dialogui i, alhora, critiquen Carles Puigdemont per convocar un referèndum sense acordar-lo amb l’Estat. I d’aquesta posició en diuen “equidistància”. No em sembla que ho sigui, perquè ¿com es pot ser equidistant entre un que vol prohibir posar les urnes i l’altre que vol posar-les? ¿Entre un que perseguirà penalment els convocants de la consulta i l’altre que vol facilitar que tothom voti el que vulgui? Entenc que hi hagi persones a qui incomoda íntimament que es pregunti sobre la independència de Catalunya, però no és tapant-se els ulls que la realitat desapareix. Catalunya no imposa: proposa una solució democràtica i agrairia menys amenaces i insults i més arguments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada