Si una cosa ha demostrat el debat d'aquest dimecres al Parlament és que l'unionisme no té cap mena de projecte per a Catalunya. D'aquí el lamentabilíssim espectacle de filibusterisme parlamentari, amb interrupcions constants i tota mena de recursos d'obstaculització, que deixava a Ciutadans, PSC i PP amb l'únic -i últim- recurs de discutir els articles del reglament. Al final, Inés Arrimadas ha anunciat una última martingala dilatòria en forma de moció de censura impossible de guanyar. Però tant se val, al capdavall un súbdit mai no pot tenir més projecte que el del seu senyor.
Al marge d'això, el que quedarà per a la Història és que dimecres 6 de setembre de 2017, a dos quarts de deu, el Parlament ha recuperat la sobirania de Catalunya. A partir d'ara, les represàlies de l'Estat es converteixen en repressió i la campanya de l'U d'Octubre en l'únic projecte polític que hi ha sobre la taula. Els catalans, per si mateixos, han recuperat uns drets als que no s'ha renunciat mai en les quinze generacions que ens separen de l'Onze de Setembre de 1714. Que tremoli l'enemic de la democràcia.
Les institucions catalanes han fet honor al seu mandat. Però, això sí, només poden apel·lar als ciutadans, al poble que els va donar la confiança... Ara és l'hora, tothom ha de ser-ne conscient.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada