És per aquest motiu que no deixa de sorprendre la reacció d'alguns dirigents d'En Comú Podem la mateixa nit electoral, repetint el mantra que “cal més fraternitat” i que són “l'alternativa al govern actual” (al de Catalunya, com si les eleccions espanyoles haguessin estat un miratge). No deixa de sorprendre, igualment, la incapacitat per reconèixer l'existència d'un mur infranquejable, de dos països que circulen a dues velocitats i que ho fan a través de vies que no es creuaran mai. No deixa de sorprendre, en definitiva, que el moviment del “sí es pot” es mostri molt més capficat en el reptevintage i de curta mirada de canviar un govern autonòmic quan hi ha al davant la possibilitat de transformar el país sencer, de construir un nou estat. Perquè és només des d'aquí, tal com hem pogut constatar novament aquest diumenge, que és possible canviar-ho tot; i es pot fer, a més a més, des de la base, des dels moviments socials. Això, però, només podrà fer-se si hom està disposat, realment, a saltar el mur.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada