«De debò cal organitzar ara un referèndum per avançar en el grapejadíssim full de ruta?»
En les darreres setmanes una nova bola ha anat lliscant pel pendent amunt del procés i s'ha fet grossa i més grossa. Els partidaris d'un referèndum unilateral d'independència –conegut en l'argot polític que ens devora com RUI– han agafant força i espai. A l'ombra de la campanya electoral molts dirigents s'hi ha referit. Les opinions –més enllà de les que el titllen de darrera bogeria separatista entre les files unionistes– són diverses i contradictòries. Des de les que l'aplaudeixen –Anna Gabriel, per exemple– fins als que el descarten per "reiteratiu" –Artur Mas–, passant per aquells que no s'hi adhereixen amb entusiasme però tampoc el descarten –Gabriel Rufián.
La idea ha quedat més legitimada després de l'anunci de l'ANC. El Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana ha aprovat aquest cap de setmana una consulta entre els seus socis per determinar quina opció han de prendre enfront del RUI. Una consulta que es farà el 3 de juliol i que decantarà a favor o en contra de la proposta una de les entitats més decisives en el procés independentista.
L'independentisme català té sovint una habilitat singular per ensopegar amb tot allò que li penja. De debò cal organitzar ara un referèndum per avançar en el grapejadíssim full de ruta? Cada dia més pergamí, el pobre. Ja hi va haver una consulta unilateral el 9-N. Potser n'hi ha que no se'n recorden, però el problema de la iniciativa va ser l'abstenció massiva dels partidaris del no. Per què ara hi haurien de participar? Per què els partits contraris a la independència de Catalunya haurien de deixar-se arrossegar a un referèndum sense la benedicció estatal? Perquè aquesta vegada seria "vinculant" i no tindrien més remei? Ni s'ho creuen, això.
De vinculants, ja n'eren les darreres eleccions al Parlament.L'independentisme les va guanyar de llarg. Així ho reflecteix la composició de la cambra. És cert que el percentatge de vots no va arribar al 50 per cent, però també ho és que el 9 per cent de Catalunya sí que es pot no poden ser considerats unionistes. Ells mateixos ho proclamen. N'hi ha que no se'ls volen creure. Encara que els convingui.
El referèndum tindria sentit ara si es pogués fer acordat i ajustat amb l'Estat.En aquestes coordenades hi anirien a votar tots: els partidaris i els detractors de la independència. I la vinculació acabaria sent inevitable. Però considerant la relació de forces a Espanya, potser haurien de passar uns altres 300 anys perquè aquest pacte fos possible.
Només hi ha una manera que l'Estat espanyol, amb l'arbitratge europeu o internacional, accepti un referèndum vinculant: quan no tingui més remei que acceptar-lo davant la voluntat decidida del Parlament de Catalunya de "desconnectar". Justament això és que havien pactat Junts pel Sí i la CUP. Aquesta legislatura, amb estructures d'Estat català que ho permetessin, havia d'acabar amb l'aprovació de les tres lleis que havien d'obrir la porta a la independència. Amb una declaració al mateix Parlament, ara decidida, solvent i sòlida, que així ho havia de ratificar. Això, conseqüència d'unes eleccions que van ser precisament plebiscitàries, ha de quedar ara supeditat a un nou referèndum? Al final, fins i tot marejarem les oques.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada