Xavier Graset: «Pa sec»

«Haver vist aquesta setmana el mapa d'incidències, de retards de les línies de Rodalies i de Regionals a TV3, ens ha dit molt de nosaltres mateixos»

Enquistat el problema, enquistat el debat. O l'absència de debat, la manca de solucions. Si parlem de trens per enèsima vegada. I perquè com diu l'escriptor alemany Karl Schlögel en l'espai hi llegim el temps, i els mapes. Els mapes ens parlen de la història, del temps i de nosaltres mateixos. I haver vist aquesta setmana el mapa d'incidències, de retards de les línies de Rodalies i de Regionals a TV3, en la informació que va elaborar Pere Bosch, ens ha dit molt de nosaltres mateixos, de la història i del temps, del que perdem, i del que vivim (ja sigui paronímia, ja sigui homonímia). Ens diu allò que dèiem, que mentre els suïssos perforen els Alps, aquí tenim una avaria a Mont-roig, que és tant com dir aquest la línia del famós corredor del Mediterrani, i fa deu dies, i allà s'està l'avaria.

La podem posar en aquest mapa on apareixen els 126 alentiments, limitacions temporals de velocitat com a indicació als maquinistes que circulen a 30k/h a llocs on s'hauria d'anar a 130k/h però on una reparació pendent ho impedeix.

Fa mesos, fa anys que els retards han deixat de ser novetat. El 14% de trens de Rodalies arriben tard, quan no és el coure, és un atropellament, i quan no aquestes limitacions, i quan no una vaga que no respecti els serveis mínims, i quan no, una de zel.

L'acumulació se la poden penjar com a medalla Adif, i Renfe a parts proporcionals. La manca d'inversió sistemàtica, uns pressupostos de l'Estat que han abandonat fa anys les vies i la xarxa a Catalunya. I vindrà la ministra/e de torn i dirà que n'han pressupostat 800 i que se n'han executat 200. I tu que vas com un xai degollat en aquell vagó que ja anava quan estudiaves a Barcelona t'ho creus. I han passat més de 30 anys. I han pressupostat i desviat els milions a l'AVE que deu donar més rèdit.

Però és que a la línia de Rodalies amb més trànsit de Catalunya, 37 milions de passatgers, la R2, per anar de Vilanova i la Geltrú a Barcelona, hi ha 9 punts de limitació, vol dir que cada tren que hi passa en aquest tram, d'entrada ja perdrà 11 minuts. Però alerta que aquestes mateixes vies ( les de la costa) són les mateixes que fan servir R-14, i R-15, les de regionals que van del Sud del país, i de Casp, Mora, i Lleida, i Tarragona i Reus. El fet que darrere de l'R hi hagi una altra xifra no vol dir que els trens passin per un altre lloc.

Un exemple parlant del de Casp que passa per Reus, i que va cap a Barcelona.Ja fa uns 10-15 anys que Renfe va canviar l'horari d'un tren que havia d'arribar a Reus a les 9 i 11 minuts, i que cada dia hi arribava passada aquesta hora. Van reprogramar aquest pas a les 9 i 17 i vaig pensar com a usuari que era per ajustar allò que anunciaven a la realitat. Doncs no! A partir d'aleshores el tren que havia d'arribar a les 9,17 arriba sempre molt més tard, fins al punt que a vegades un comboi que espera a Reus que arribi el de Casp per fer el trajecte plegats, enganxats, acaba tirant sol.

Però som com aquells animals maltractats, aquells gossos que segueix rere l'amo per molt que li vagi etzibant cop de bastó. Aquesta és la relació entre usuari i administrador, i per extensió entre administracions, i per extensió entre Catalunya i Espanya. Si podem fer la pilota grossa. Moltes vegades s'ha dit que d'aquell català emprenyat ( per Rodalies i regionals per citar un motiu) n'ha sortit el que es vol emancipar, independitzar. I com amb el cas del gos i l'amo, sempre n'hi haurà que hi volen tornar, que esperen aquell plat d'arròs, del que ha sobrat, aquell pa sec que farà salivar i distreure.

I el més trist de tot és que els que volen manar a Espanya encara no sàpiguen a dia d'avui ni que és el Corredor del Mediterrani, ni el pa que s'hi juga, i que els nous siguin com els vells, que del color que tinguin poden anar pintant amb els seus colors els trams i els punts d'alentiment del mapa que hem vist aquesta setmana. Amb els noms d'Abel Caballero, o el d'Alvarez Cascos podrem rebatejar estacions abandonades, i inversions europees avortades. Quina ignomínia pel nom de Mercè Sala!

Perquè el que és prioritari, que es veu tan clarament que ha de ser prioritari i de sentit comú, acaba no tenint-ne (vaja sí que en té per perdre temps i oportunitats) Perquè tot plegat només acabarà servint perquè el mapa dels 126 punts foscos i d'alentiments te'l donin a la finestreta amb el bitllet. Perquè sàpigues el pa que s'hi dóna. Pa sec.

Font: NacioDigital.cat