Què hi ha al darrere l’eix central de mercaderies? Doncs hi ha allò que en castellà anomenen un pelotazo, un dels pelotazos urbanístics i financers més grans de la història d’Espanya.
Al sud de la Meseta, a cavall de Sierra Morena i els Montes de Toledo, s’estén una regió sense nom, de clima inhòspit i d’incomparable bellesa natural, amb una superfície equivalent a la de Catalunya i Aragó juntes. És una de les regions amb menor densitat de població de tota Europa i potser, fins i tot, del planeta. Només hi ha dues ciutats importants, Ciudad Real i Puertollano. Ambdues s’esforcen per ser quasi tan grans com Granollers.
Durant generacions ha estat una regió aïllada, tot i la seva relativa proximitat amb Madrid. Però la falsa prosperitat arriba a tot arreu. Actualment, la regió és plena de projectes viaris i d’infraestructures. En total s’hi projecten 2.500 Km d’autovies.
Malgrat el fiasco de les autopistes radials de Madrid que han deixat un forat de 8.000 milions d’euros, el Ministeri de Foment preveu la seva prolongació. Amb poc més de 1.300 vehicles diaris, l’AP-41 (Madrid – Toledo), és l’autopista amb menys trànsit de tota Europa. I malgrat el deute milionari que ens deixa, Foment la farà arribar fins a Còrdova. La futura AP-41 anirà en paral·lel a l’autovia A-4, una carretera de doble calçada amb una intensitat mitjana de circulació de 14.000 vehicles diaris, tants com la C-66 (Palafrugell – Corçà) o la BV-2244 a l’alçada de Sant Sadurní d’Anoia. És més, bona part del traçat de l’AP-41 coincideix amb la nova autovia A-41 que també unirà Toledo i Còrdova seguint el traçat de l’AVE Madrid-Sevilla.
Molts terratinents de la zona es freguen les mans en pensar que les expropiacions de terrenys per fer les radials de Madrid es varen pagar a 3.161 €/m² quan, inicialment, el Ministeri de Foment les valorava en 28 €/m². Els Franco, els Abelló i els Serrano Sunyer, entre altres, es varen repartir més de 1.800 milions d’euros de sobrecostos que haurem d’assumir els ciutadans.
Aquesta és terra de contrastos. Malgrat ser objectiu prioritari dels fons de la UE, és la regió amb més aeroports privats de tota Europa. En època de cacera, entre octubre i febrer, s’hi dóna una de les majors concentracions de jets i jumbos privats de tot el món. El motiu és que aquí s’hi concentren les finques de caça major més exclusives d’Espanya, moltes d’elles incloses en els circuits cinegètics internacionals. A les finques no s’hi accedeix pagant, sinó per invitació. Cal ser membre d’un selectíssim grup de persones per gaudir de les activitats cinegètiques i dels negocis que al seu voltant s’hi fan.
Curiosament, els traçats de les noves autovies que es projecten a Castella la Manxa, Extremadura i Andalusia, transcorren pels llindars d’aquestes finques de cacera. A més de la casa reial espanyola i d’alguns cortesans afortunats, els seus propietaris són els principals accionistes d’empreses com Acciona, ACS, OHL, FCC, Sacyr Vallehermoso, Repsol, Cepsa, Caixa Bank, HSBC, BBVA… les mateixes empreses que construeixen, financen, gestionen i fan negoci al voltant de les infraestructures públiques de l’Estat.
Fa uns anys moltes d’elles varen fer un front comú per promoure la construcció de l’aeroport de Ciudad Real, l’aeroport privat més gran de tota Europa, utilitzant la seva influència a Caja Castilla la Mancha per obtenir l’aval financer. Malgrat no tenir activitat comercial, en època de cacera s’hi donaven cita més de 500 jets privats que acollien els membres de les famílies reials europees i del Golf Pèrsic, així com empresaris i dignataris d’arreu del món.
Els mateixos promotors de l’aeroport de Ciudad Real, varen aconseguir els permisos per construir-hi una zona industrial tan gran com la Zona Franca de Barcelona, aprofitant les ajudes de la UE i del Ministeri d’Indústria. A més, també s’hi projecta construir un dic sec; la terminal de contenidors marítims més gran d’Europa construïda mai en terra ferma. La idea és que als voltants de l’aeroport de Ciudad Real s’hi desenvolupi la principal zona d’activitats logístiques de l’Estat. Un centre de distribució logística de proporcions bíbliques que es nodrirà de les mercaderies dels ports de Sines (Portugal), Cadis, Algesires, Màlaga, Almeria, Cartagena, i amb el temps, València i Sagunt. De fet, pretén ser el port industrial i de mercaderies més gran del sud d’Europa, malgrat el petit inconvenient de situar-se a 650 metres sobre el nivell del mar.
Tanmateix, el despropòsit no acaba aquí. Tots sabem que l’aeroport de Barajas és deficitari, malgrat el constant tracte de favor que rep d’Aena. L’Agència estatal, obliga a instal·lar-hi les companyies aèries que volen operar des del Prat i a desviar-hi la major part de vols intercontinentals, ja que Madrid és incapaç de generar tanta demanda per si mateixa.
Malgrat el dèficit de Barajas, el govern espanyol preveu construir dos grans aeroports més a la Comunitat de Madrid. El primer, a Navalcarnero, a tan sols dos kilòmetres de l’aeroport privat del Àlamo, està pensat per donar servei als VIP’s que s’acostin al nou circuit d’automobilisme de la capital, el nou aparador de la flamant Marca España. El segon, es projecta a Campo Real, a prop d’Arganda del Rey. Serà un aeroport de mercaderies i ocuparà una zona equivalent a dues vegades l’eixample de Barcelona.
Tanmateix, ni Madrid ni Castella generen prou demanda per a justificar tanta infraestructura. Per això mateix, als promotors d’aquests projectes els cal una xarxa d’alta velocitat ferroviària de mercaderies que connecti els ports de la costa amb la terminal marítima de Ciudad Real i l’aeroport de Campo Real. Aquest és el corredor ferroviari que defensa En Comú Podem i la resta de partits espanyols. Mentrestant, hem d’assistir impotents a la descapitalització de Catalunya i del País Valencià, per la manca d’una simple xarxa ferroviària convencional amb ample de via europeu. I hem de veure com se’n van inversions milionàries per l’obsolescència programada de les nostres infraestructures.
Espanya emula les gestes dels seus avantpassats. Els ferrocarrils construïts a mitjans del s. XIX al voltant de la Villa y Corte, connectaven els Reales Sitios, les Reales Fàbricas i les principals zones d’esbarjo de l’aristocràcia espanyola: els palaus d’Orient, Aranjuez, Riofrío, la Granja de San Ildefonso, El Escorial… i les inaccessibles finques de cacera de la família reial i dels seus acòlits: El Pardo, La Casa de Campo, la Vall de Cuelgamuros, La Encomienda, el Bosc de Riofrío, Los Llanos… un despropòsit de dimensions colossals que va acabar amb l’adveniment de la primera república i una de les fallides més greus de l’estat.
Font: VilaWeb.cat
Crec recordar, que es va fer un estudi del que costa passar mercaderies per cotes de 700 mts d'alçada. Donat que Europa del Nord no mes pensa amb l'economia i l'estalvi, sagú que faran comptes del sobre cost que hauran de pagar per els tomaquets, cogombres, maduxes, tronges, ensiams, etc. Tot això, a mes de pagar les subvencions que costa pagar aquestes megalòmans obres i les seves "mordides" corresponents.
ResponElimina