Ramón Cotarelo: «El buit del buit»

El buit de poder és una condició endèmica espanyola perquè, quan no hi ha buit, tampoc no hi ha poder. A Espanya no hi ha res ni funciona res, si no són les organitzacions de delinqüents, des de les xarxes de tràfic de dones fins als partits polítics formats per presumptes malfactors i les burocràcies corruptes. L'única diferència entre el govern en plenes facultats, que no feia res, i el govern en funcions, que encara fa menys, és que aquest últim, a més, s'ha declarat en rebel·lia i es nega a passar comptes al Parlament. El Congrés ja pot demanar la compareixença del ministre Soria pels papers de Panamà. Abans compareixerà al Parlament de Panamà. O al de Mart.

Segons tots els parers, és possible que aquest govern de la dreta ultramuntana guanyi les properes eleccions amb una majoria folgada, un cas únic en la història de masoquisme col·lectiu. Persones que voten qui els menysprea, els explota i els exhaureix. Incomprensible, però cert. És molt possible que hi hagi quatre anys més de corrupció, de saqueig, de sobresous, de fatxenderia espanyolista, de llei mordassa i franquisme per tot arreu. És força possible que el país segueixi paralitzat a expenses de l'absoluta incompetència d'aquests governants. I també és prou possible que la "gran nació" de Rajoy segueixi sense pintar res en els escenaris internacionals.

Davant d'aquest govern no hi ha oposició; no hi ha un terreny comú entre els altres tres partits institucionals des del qual s'hi oposin. Els tres mosqueters amb un mandat claríssim de constituir un govern com sigui han fracassat en el seu afany. Els mateixos que reien dels catalans perquè no formaven govern arran de les eleccions de 27 de setembre es troben ara en la mateixa situació, però amb pitjors perspectives i una evident manca de capacitat per resoldre-la. S'intercanvien acusacions, no proposicions. Com el govern al qual s'oposen, tampoc serveixen per a res.

En aquest moment, l'única oposició real que hi ha al govern en funcions és Catalunya.L'únic territori que marca distàncies i té a ratlla el nacionalisme espanyol és Catalunya. Les relacions entre el govern de l'Estat i la Generalitat no només són inexistents sinó d'oberta confrontació... per part del govern central. Rajoy arriba a Catalunya i no s'entrevista amb el president de la Generalitat, que és tan Estat com ell, sinó que es limita a proferir amenaces en to apocalíptic i ximpleries en clau castissa. Com si això fos el backyard del decrèpit imperi espanyol.

Per la resta, a Catalunya, com a única oposició del règim de la dreta neofranquista, li és igual que el govern de l'Estat estigui en mans de la dreta o de l'esquerra en la mesura que les dues són nacionalistes espanyoles, i contràries no només a la secessió de Catalunya sinó a la simple idea d'un referèndum consultiu, no vinculant, per tal d'aplicar el principi democràtic. Només Podemos sembla acceptar la idea d'un referèndum català i no està clar en quins termes.

Essent l'únic contrapoder real al govern de l'Estat, la Generalitat no pot esperar ajuda de cap altra part. Ans al contrari, retrets, crítiques i amenaces, o simples provocacions, com sol passar a les xarxes, on s'hi aboca el major percentatge de catalanofòbia imaginable. Només pot comptar amb les pròpies forces, les seves institucions, la seva societat civil i la seva gent. I amb la simpatia que pugui despertar en la comunitat internacional pel seu caràcter obert, democràtic i pacífic.

La minoria nacional catalana a Espanya té dret d'autodeterminació digui el que digui el Tribunal Constitucional espanyol i totes les autoritats de l'Estat, però cap govern espanyol en permetrà el seu exercici. Essent una minoria nacional estructural en el conjunt de l'Estat, no pot esperar que funcioni en el seu cas el principi democràtic, perquè els catalans mai no seran una majoria dins d'Espanya i no els arribarà la solidaritat de cap de les parts que extreuen beneficis de la subjugació català.

Per això, el millor que pot fer és aprofitar aquest buit de poder que hi ha a Espanya per tirar endavant el seu full de ruta i procedir a la desconnexió el més aviat possible.

Font: Mon.cat