Pere Cardús: «S’ho creuen o és cinisme?»

«Sabeu per què els atacs més ferotges contra l'independentisme al parlament arriben del tàndem Rabell-Coscubiela?»

Es fa difícil de pensar que algú que ja s’afaiti i que aquests darrers dos anys o tres hagi observat el debat polític al nostre país es pugui creure que es podrà fer un referèndum pactat amb l’estat espanyol si no hi obliga la comunitat internacional. També sembla impossible que ningú que hagi après a comptar –res, sumes senzilles de dues xifres– pugui proposar una reforma de l’estat espanyol amb resultat positiu per a la sobirania dels catalans. Propostes d’aquesta mena tan sols poden venir d’un creient. És a dir, d’algú que té una fe cega més enllà de totes les dades i proves terrenals.

També podria passar que es tractés d’aquell fenomen del qui acaba d’arribar i es pensa que, si allò que ell voldria no s’ha aconseguit, és perquè els qui hi havia abans no ho feien prou bé. Són els ‘salvapàtries’, els herois creguts que els sembla que són capaços de fer l’impossible. Allò que ningú més no ha aconseguit mai.

Quan sento la tropa dels Rabell-Coscubiela penso tot això. D’on han sortit? Quant de temps han passat tancats en un cau sense veure la llum del sol? Què han fet tots aquests anys, del 2010 ençà? Ja sé que no és obligatori d’anar a veure les mobilitzacions de l’Onze de Setembre, però si et vols dedicar a la política val la pena de mirar el TN aquell vespre! Com es fa per esborrar totes les passes que s’han fet per obtenir un referèndum com el d’Escòcia? Com s’aconsegueix de fer com si no hi hagués unes querelles de l’estat espanyol contra els qui van posar les urnes perquè la gent pogués votar? És possible de fer-ho?

No crec que no ho sàpiguen, tot això. Encara que tinguin més interès per unes altres coses, de segur que saben com hi hem arribat, fins aquí. De segur que saben comptar per veure que tan sols un dels quatre partits espanyols grans podria arribar a permetre un referèndum sobre la independència a Catalunya. De segur que ho veuen, que abans es posaran d’acord tots els altres per impedir-ho. No deuen pas voler que esperem una majoria absoluta de Podem, oi? O és que els sembla que mentre facin veure que tot és possible rascaran uns quants vots més, ara que segurament tornaran a fer eleccions?

Ahir el president Puigdemont va respondre a en Rabell al parlament amb molt d’encert. L’estratègia del bastó i la pastanaga ja no ens l’empassem. La pastanaga de la reforma d’Espanya que pot arribar a permetre un referèndum a Catalunya no se la creu ningú. Bé, per desgràcia encara se la creuen uns quants i, fins i tot, alguns independentistes van arribar a dir que potser votarien la pastanaga el 20-D.

Sabeu per què els atacs més ferotges contra l’independentisme al parlament arriben del tàndem Rabell-Coscubiela? Perquè saben que es troben en fals. Que allò que diuen que defensen no s’aguanta de cap manera. Que no hi ha argumentació possible que ho sostingui. I això els fa ser més bel·ligerants que ningú contra aquells que són la demostració històrica del fracàs del somni català de canviar Espanya. Només ens podem fer una pregunta: s’ho creuen o és cinisme?

Font: VilaWeb.cat