El Fons de Reserva de les Pensions de l’estat espanyol podria estar absolutament liquidat el 2018. No ho diu cap independentista català per crear confusió, ho va afirmar el passat mes de febrer, José Luís Escrivà, president de l’Autoritat Fiscal Independent (Airef).
Escrivà adverteix que el 2018 la guardiola de les pensions s’haurà buidat totalment. Quan el PP va arribar al govern el setembre de l’any 2011 el Fons de Reserva de les Pensions havia arribat a un màxim històric de 66.815 milions d’euros. Però durant els anys 2012, 2013 i 2014 el govern de Rajoy va treure fins a 43.000 milions d’euros d’aquest fons, alhora que també va buidar i arruïnar el Fons de Prevenció i Rehabilitació de les mútues, del qual van treure uns altres 5.350 milions d’euros.
El Fons de reserva de les pensions de la Seguretat Social es va establir l’any 1997 com a conseqüència del Pacte de Toledo per poder pal·liar els efectes dels cicles econòmics baixos i atendre les necessitats del sistema de pensions públic. La primera aportació no es va fer fins l’any 2000
El govern va recórrer al Fons per pagar les pagues extra dels pensionistes. Actualment segons les dades del mateix Ministeri d’Ocupació, l’import del Fons és de 32.481,31 milions d’euros, el un 3,12% del PIB, mentre que al 2012 suposava un 6,2%.
Al ritme actual Escrivà calcula que l’any 2018 el Fons estarà absolutament esgotat. La recaptació fiscal no arriba al 40% del PIB (ha de ser al menys d’un 42% per evitar dèficit), i els contractes escombraries, temporals i amb salaris baixos, aporten poc a la Seguretat Social, i amb la taxa d’atur del 28,9%, la situació es complica forma absoluta.
I Catalunya?
Si considerem el cas català diferenciat de l’espanyol la cosa canvia i molt.
Catalunya:
1/Genera més ingressos que la resta de l’Estat perquè té una taxa d’ocupació més elevada (menys atur i menys obligacions) i uns salaris més alts, és a dir una cotització mitjana superior
2/Rep menys diners que la resta de l’estat per tres motius:
Té una població menys envellida que la mitjana de l’estat espanyola.
Té una menor taxa de dependència demogràfica (relació població major de 65 anys i població en edat de treballar) en gran part a causa de la immigració
Té una menor taxa de reemplaçament (relació pensió i productivitat mitjana): la major productivitat de l’economia catalana no es reflecteix proporcionalment en una major pensió mitjana.
En conjunt a Catalunya en el període 1995-2011 tindria un saldo positiu de 24.124 milions d’euros, Espanya amb Catalunya tindria un saldo negatiu de 106.826 milions d’euros. La realitat actual Espanya amb Catalunya té un saldo negatiu de 82.702 milions d’euros.
La conclusió és que l’estat espanyol no es troba en el moment actual en situació de garantir les pensions a curt termini. Una Catalunya independent es capaç no només de cobrir les pensions sinó de millorar-les.
Font: Araomai.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada