Hi ha un 48% de catalans que signarien la independència avui mateix. Hi ha un 40% de catalans que no la signarien mai i hi ha un 12% que no ho té clar. Aquest 12% que no ho té clar són els 470.000 catalans que el 27 de setembre van votar Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) o Unió Democràtica. El que sí tenen clar totes dues formacions -així ho portaven al seu programa electoral- és que cal un referèndum pactat per poder preguntar al poble de Catalunya si vol continuar formant part de l'estat espanyol o no.
Després de la consolidada cantarella que a Catalunya no hi ha una majoria independentista, m'imagino que a la que hi hagi un vot més de la franja del 50% es podrà proclamar la independència amb tota la legitimitat del món. Això vol dir que si d'aquests 470.000 catalans, 82.000 opten per la independència, hi haurà aquesta majoria favorable.
De manera calculada, CSQP i Unió Democràtica van demanar que no se'ls posés a cap bloc: ni al del sí, ni al del no. Totes dues formacions tenen en comú que volen intentar, de nou, trobar una solució per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya. Però totes dues formacions han sublimat aquest nou encaix a què hi hagi una consulta, és a dir, qualsevol nou estatus passa per preguntar a la ciutadania si volen un estat independent o no. Aquesta consulta ha de ser feta, diuen, amb el suport de l'Estat espanyol.
També de manera calculada però, no diuen quin serà el seu posicionament si aquesta consulta mai arriba. Què passa si, de nou, Espanya nega el dret a decidir dels catalans? El discurs de CSQP (la suma d'Iniciativa, Podem, Esquerra Unida i altres formacions) era que -ben mirat- no és Espanya qui nega el vot sinó un govern del PP que té majoria absoluta. El gran interrogant és saber com es posicionarà aquest sector si, sense majoria absoluta del PP, tampoc és possible la celebració del referèndum.
Posem-hi noms i cognoms. Què dirà Ada Colau si el referèndum és inviable una legislatura més? Cap a on tombarà, cap al conformisme o cap a la legitimació de la unilateralitat? És inútil fer-li aquesta pregunta ara. Continuarà actuant amb la mateixa intel·ligència política que ara i que l'aconsella mantenir el discurs de referèndum, referèndum i referèndum a qualsevol interpel·lació relacionada amb el procés. Cal congelar, doncs, la pregunta per quan -espòiler- Espanya digui no de nou a que Catalunya pugui votar.
En paral·lel hi ha un govern de Junts pel Sí i una majoria parlamentària de Junts pel Sí i la CUP. Actuen segons un full de ruta pactat que, soroll a banda, va avançant. Avança de manera unilateral, és a dir, es van aprovant lleis i muntant estructures d'estat fins la desconnexió final. Aquest full de ruta, no ho oblidem, inclou que quan Espanya vulgui fer un referèndum, es farà el referèndum. La novetat és que Catalunya ja no esperarà eternament per no caure en un rull etern. Si d'aquí 18 mesos no hi ha consulta, s'actuarà.
Les dues persones que encarnen totes dues posicions són ara a la plaça Sant Jaume: Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i Ada Colau, alcaldessa de Barcelona. Tots dos van gestionant el 'mentrestant' però arribarà un dia en què arribarà EL dia. I és aquí on hi casaria el pacte de Sant Jaume: Carles Puigdemont li 'compra' el referèndum a Ada Colau, és a dir, fa una pausa al procés per votar amb el beneplàcit de l'Estat. Però Ada Colau li compra el procés constituent (que culmina amb la desconnexió) si l'Estat impedeix de nou el referèndum. Fa?
Font: Mon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada