Xevi Xirgo: «Desobediència? Per què?»

Hauríem de deixar de parlar de desobediència. Si fins ara hem estat la revolució dels somriures, de la gent que ha sortit al carrer a fer una V immensa o una cadena humana amb un somriure als llavis; si fins ara hem sigut els del sí, i fins i tot els del sí-sí, ara hauríem de continuar essent-ho. Hauríem de ser els de l'obediència, no pas dels de la desobediència. Sempre serà més fàcil. Anar amb un no al davant és sinònim de fer cara de pomes agres, d'estar emprenyat. I nosaltres no ho estem. Som els del sí. A mi, i suposo que a la majoria de vostès, ens és més fàcil dir que sí que no pas que no. Per això els proposo que en comptes de dir que no al que ens digui Espanya, de desobeir, potser que ho capgirem i continuem essent els del sí, els de l'obediència a Catalunya. Mirin si n'és, de fàcil. Els poso un exemple. El Parlament de Catalunya va aprovar setmanes enrere un decret que garanteix el subministrament d'electricitat i gas a les famílies que estiguin en situació vulnerable i que no puguin pagar les factures. I ara el Tribunal Constitucional ha dit que no, que això el govern català no ho pot fer perquè no té les competències per fer-ho. Doncs mirin. Obediència. Obediència al que digui el Parlament, com va dir ahir el conseller Baiget. Ni cas al TC. Que el govern català aprova la llei d'accés universal a l'assistència sanitària i un dia el TC ho tomba? Doncs que ho tombi. Nosaltres, els del sí, estem d'acord amb el govern català, que per això som els del sí, els del somriure. Els del no són ells, el del TC. Que un dia d'aquests el conseller Comín aprova això que les infermeres puguin fer receptes i l'Estat no ho vol i ho porta al TC? Doncs nosaltres som els del sí. A obeir el govern català. I si ells interpreten que això és desobeir l'Estat, el TC i no sé qui més, doncs que ho interpretin. Pengem l'estelada als ajuntaments perquè ens agrada, fem un 9-N per protestar i perquè el món ens vegi, el Parlament fa les declaracions que li sembla i protegim els vulnerables perquè ho sentim així. I si no els agrada, que s'hi posin fulles. Som els del sí. No diguem que no. No ens cal fer desobediència. Som els del sí i practiquem l'obediència. No se n'oblidin, que ara ens volen fer creure que som els del no. Els del no són ells. No ens tracten bé, no ens respecten i no ens deixen ni fer un referèndum. Són ells. No se n'oblidin.

Font: elPuntAvui.cat