Xevi Xirgo: «Tots a Maria Cristina»

A les portes del segon aniversari del 9-N (no està bé que ho digui jo, però no es perdin aquest vespre l'entrevista d'El Punt Avui TV a Artur Mas, Francesc Homs i Irene Rigau), ahir li va tocar a Santiago Espot, president de Catalunya Acció, anar-se'n a Madrid a l'Audiencia Nacional com a promotor de la xiulada a l'himne espanyol durant la final de la copa del rei del maig del 2015. No va poder declarar, però fiscalia creu que Espot, que lidera una organització que va repartir xiulets al camp, podria haver comès un delicte d'injúries al rei i un altre d'ofensa a Espanya. La setmana passada li va tocar a l'alcaldessa de Berga, i un dia d'aquests li tocarà al regidor de Vic Joan Coma. I al pas que anem, amb el ritme trepidant d'encausats que arribarem a veure en els propers mesos (ja és clar que l'estratègia de l'Estat és aquesta), vigili no sigui cas que li toqui a vostè. És una ironia, no es preocupi, però és també una manera de dir que, quan en toquen un, ara ens toquen a tots. I que no ens podem quedar quiets. Per això aquest diumenge al migdia, anotin-s'ho a l'agenda, caldrà que siguin al passeig de Maria Cristina de Barcelona. Perquè ara el que està en joc no és el que li passa a Mas, a Homs, a Ortega, a Rigau, a Venturós, a Espot, a Forcadell, a Coma o a qui sigui. El que està en joc és la qualitat democràtica de l'Estat. Perquè ara, posats a fer, i vist el que ja hem vist, ara ja no em crec ni que la deriva judicial que està agafant el cas del Barça, Bartomeu i Neymar sigui cap casualitat. I és per això, com clamaven ahir els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que aquest diumenge vostès també hi han de ser. Perquè quedi clar que una majoria d'aquest país (molts més dels que hi seran diumenge, fins i tot) està al costat de les institucions d'aquest país, dels seus càrrecs encausats, de les lleis que ha aprovat el Parlament de Catalunya i, sobretot, de la democràcia. És ara que ha començat la partida de veritat. I els ho haurem de dir i repetir tantes vegades com calgui. I, és clar, amb un somriure als llavis. Que és això el que no entenen.

Font: elPuntAvui.cat