SI FÉSSIM UNA ANTOLOGIA de textos publicats des de fa temps des de l’unionisme, veuríem un fet remarcable. S’han dedicat molts fulls, força enginy i una gran quantitat de finestres a subratllar el que els sembla ridícul o negatiu de l’opció independentista. Alguns en to burleta, altres indignats, molts amb una gran arrogància. Molta literatura també per dir que complir la Constitució és infinitament més democràtic que preguntar als ciutadans què pensen. Però no han dedicat gairebé cap línia a dir quina és la seva oferta als catalans, per què la cultura o els interessos dels catalans estaran més ben defensats dintre d’Espanya, com les infraestructures o les polítiques responen a aquests interessos... Mirem les reaccions a la manifestació de diumenge. L’unionisme s’ha instal·lat en un argumentari reactiu. Parla tan poc del que proposa que acaben estant en un mateix sac federalistes, autonomistes i recentralitzadors, que figura que tenen ofertes contradictòries per als catalans, però com que no les diuen poden fer front comú sense manies. Se’n foten, insulten o combaten la proposta dels independentistes, però no expliquen la seva, més enllà de quedar-nos com estem. Aquesta és a hores d’ara la seva major derrota.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada