dissabte, 19 de novembre del 2016

Xevi Xirgo: «Qui té agafat a qui?»

A mi, amb això del PP i Fernández Díaz em passa allò de l'ou i la gallina, que no sé ben bé qui és primer. Qui té agafat a qui? ¿El PP vol agrair els serveis prestats a l'exministre després del FdezDíazGate i el vol col·locar en un lloc de visibilitat sigui quin sigui, ara a presidir la comissió de peticions del Congrés (que ningú sap ben bé què es) i més endavant vés a saber què? O és a la inversa? ¿El PP ja el podria donar per amortitzat després de tots els escàndols que ha protagonitzat (i d'haver estat reprovat pel Congrés), però ara se l'ha d'empassar perquè l'exministre sap moltes coses que no s'haurien de saber? Qui té agafat a qui? Perquè, és clar, que ara tothom ens vengui com una gran victòria que Fernández Díaz no podrà ser president de la comissió d'Exteriors perquè tots els grups menys el PP l'han vetat és un pèl ridícul. El PP i Fernández Díaz se n'han sortit, i nosaltres ens hem especialitzat a convertir les derrotes en victòries. Perquè, escolti'm, un ministre que condecora la Verge, que va ser espiat al seu despatx sense saber-ho, que es va dedicar a conspirar contra els independentistes i que va arribar a fabricar informes contra Mas i contra Trias amb total impunitat, que li afinen els informes i que ha estat reprovat pel Congrés i que ara haurà de comparèixer en una comissió d'investigació, aquest senyor continua actiu al govern, té càrrecs de responsabilitat i tots intuïm que en tindrà més. On és la victòria aquesta d'haver vetat Fernández Díaz? La victòria seria que hagués dimitit quan tocava, senyors meus. Ara no presidirà Exteriors i presidirà una altra comissió de menor rang, i això és una victòria? Senyors meus, la seva és una victòria. I la del PSOE, una derrota. Perquè ara ens ven com una victòria la seva gran aportació ajudant a impedir que l'exministre presideixi Exteriors, però es va rendir al PP sense condicions, sense posar cap condició per facilitar la investidura de Rajoy, ni la de deixar clar que Fernández Díaz seria diputat ras o dimitiria després de la comissió d'investigació. Res. Tot plegat és la prova que el PP actua com si res, tornant els favors, i que l'exministre també se'ls cobra. I nosaltres, ingenus, aplaudint les derrotes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada