Font: elPuntAvui.cat
- Inici
- Qui som
- Com participar-hi
- El barri
- Actualitat
- Arguments
- Arguments/Dubtes (vídeos)
- Arguments/Dubtes (textos)
- Especial Indults
- Especial Finançament D+1
- Especial Estat centralitzat
- Especial Català perseguit
- Especial Dèficit fiscal
- Especial Atur a Espanya
- Especial Catalunya i Europa
- Especial Aranzels
- Especial Estafa del FLA
- Especial Prima de Risc
- Especial Espanya
- Especial Espoli fiscal
- Especial Pensions
- Especial Atur
- Especial Sostre dèficit
- Especial Impostos
- Fons documental
- Recomanem
dissabte, 5 de novembre del 2016
Gemà Capdevila: «Ha nascut el Leviatan»
El 1651, el filòsof anglès Thomas Hobbes va recórrer al monstre bíblic Leviatan per definir el poder de l'Estat al qual els homes han de sotmetre's per poder fugir de la guerra perpètua i la manca de moral intrínseques a la naturalesa humana. D'aleshores ençà, hom fa servir la figura del Leviatan quan els estats s'excedeixen i trenquen el contracte social. Aquesta setmana, el Tribunal Constitucional ha esdevingut un Leviatan espanyol. Ha declarat constitucional una norma que li atribueix poders sense límits ni controls. Els jutges es col·loquen per sobre de tot l'ordenament jurídic i poden apartar qualsevol funcionari o càrrec electe de les seves funcions. La seva decisió no es pot recórrer a cap altre tribunal ni instància internacional. Deixeu-me fer una caricatura per entendre la dimensió d'aquesta norma antidemocràtica: si demà canvien les majories i el Congrés aprova una llei que deroga les noves atribucions del TC, els jutges podrien apartar els diputats de les seves funcions pel fet d'anar en contra de la resolució que les hi atorgava. Fins i tot podrien apartar Rajoy o un ministre, o un president autonòmic, o un ambaixador. El Leviatan espanyol ha nascut, però, amb una missió concreta i determinada: atacar, vèncer i deglutir el procés independentista català. El problema és que quan hom crea un monstre i el deixa anar, mai no sap quan es girarà i acabarà devorant el seu mateix creador.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada