EL DESIG d’independència entre els catalans és inversament proporcional a l’atractiu que pugui oferir la realitat o el projecte espanyol. Una Espanya seductora, oberta, dialogant, sincerament democràtica, dins de la modernitat europea, seria una competència molt seriosa al projecte independentista. I a l’inrevés: l’independentisme creix en paral·lel a un deteriorament del projecte espanyol que ja nota tothom. En aquest sentit, l’Espanya que va quedar retratada dissabte a la nit no és precisament un projecte atractiu. Amb un PP reconcentrat, un PSOE suïcidat, uns Ciutadans que han aconseguit ser antics en acabar de néixer i un Podem dedicat a la pirotècnia verbal, l’Espanya que ve no té gaire capacitat d’atracció. Més aviat en té de centrifugació. Que no s’enganyi l’independentisme: aquesta Espanya rocosa, vella, aspra, posarà les coses molt difícils per aconseguir la independència, perquè farà servir en contra totes les mesures convencionals i no convencionals. Però que no s’enganyi aquesta Espanya: això complica molt la culminació del procés independentista, però n’augmenta el sentiment. A la curta, el dic que atura el corrent és més fort. A la llarga, el que és més fort és el corrent que pressiona sobre el dic.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada