Toni Soler: «Ets 'indepe' i no ho saps»

SONDEJOS. L’última enquesta del CEO sobre l’independentisme configura un escenari diabòlic: 44,9 a favor, 45,1 en contra. Almenys ja ningú no gosa parlar de suflé. Però he d’admetre que la dada em decep una mica. Després del que ha passat a Espanya en l’últim any esperava una carretada de nous independentistes. No pas entusiastes, sinó resignats a l’evidència que la tercera via no existeix i que si hi ha alguna expectativa raonable a Espanya és de retrocés vers un nou centralisme. Però aquest decantament no s’ha produït. Fins ara hem destacat la fortalesa del sobiranisme, confirmada sondeig rere sondeig; ara toca també constatar la granítica convicció d’aquest 45,1% que, malgrat la perpetuació del PP en el poder, prefereix seguir esperant la reforma d’Espanya, o directament està satisfet amb la situació actual, ja sigui per raons sentimentals o pràctiques.

REFERÈNDUM. És interessant de comparar, com ha fet Francesc Abad, el baròmetre del CEO i l’enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials de la UAB, també recent i amb un univers similar. En el primer cas, la pregunta és “Vol que Catalunya sigui un estat independent?”, i el no guanya per dues dècimes. En el segon cas la pregunta és més concreta: “Si demà es fes un referèndum per decidir la independència, vostè què faria?” I els resultats són una clara victòria del sí, per 12 punts de diferència. Aquest contrast es resumeix en la inclusió de la paraula referèndum. És a dir: una part dels que, segons el CEO, no volen la independència, en realitat pensen que no és possible, almenys de forma tranquil·la i democràtica. Per això no la volen: perquè creuen que Espanya no cedirà i per tant estem abocats al conflicte. En canvi, el referèndum implica un procés reglat, democràtic, reconegut. No hi ha efectes secundaris, només la tria entre ser o no ser un estat sobirà. Això ens porta a la coneguda teoria del botó que va fer popular Raimon Obiols: “Si la independència fos cosa de prémer un botó, la majoria ho faria”.

EL GRAN ‘NO’. Tant als baròmetres del CEO com en molts d’altres, el suport a la independència apareix amagat en molts racons del qüestionari. Si preguntem als ciutadans si el govern català ha de receptar i gestionar els impostos dels catalans, el suport és aclaparador. El mateix passa si es pregunta pel control de les infraestructures bàsiques, el dèficit fiscal, la defensa dels interessos catalans a Europa, la promoció de la llengua, la implantació d’un model de benestar propi. I tot això, indefectiblement, implica sobirania. La gent prem el botó. Potser resulta que molts independentistes d’aquest país no saben que ho són.

Quin és, doncs, el gran no de la gent? La majoria està en contra del conflicte, de l’hostilitat amb Espanya, de l’uniformisme, dels nyaps en general. I una part d’aquesta majoria identifica tots aquests riscos amb la independència. Per això l’estratègia del govern espanyol -no en té d’altra-és l’amenaça i la por. Ha de convence’ns que el famós botó no existeix.

Font: ara.cat