A la Gran Bretanya, un ministre renuncia quan la premsa explica que a casa seva una immigrant il·legal fa de minyona, en negre. Als EUA, el governador d'Oregon dimiteix quan la seva parella és acusada de fer servir els seus contactes per atreure clients a la seva consultora.
A Espanya, una gravació que no deixa lloc a dubtes posa de manifest que el ministre de l'Interior i el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya van conspirar per "fabricar" casos de corrupció, amb l'objectiu de soscavar l'independentisme.
Tots dos càrrec implicats es neguen en rodó a presentar la renúncia. És més, en un excés de cinisme gairebé cinematogràfic, es declaren víctimes d'una conspiració. No neguen ni una línia de les converses. Només es queixen de la filtració a la premsa.
És evident que algú ha controlat el timing de la filtració a la premsa. És innegable que s'ha avaluat l'efecte en el tram final de la campanya. Però res d'això no invalida la gravetat dels fets. El ministre que ha de vetllar per la nostra seguretat, es dedica a conspirar contra un moviment democràtic. El magistrat que ha de garantir la legalitat de les actuacions de l'administració, s'implica directament en accions il·legals.
Que l'espanyola és una democràcia de baixa intensitat ja fa temps que ho sabíem. Els ministres s'incorporen als consells d'administració de les empreses que ells mateixos han privatitzat. Es tanquen diaris. No s'investiguen les tortures. S'incompleixen les sentències. I un llarg etcètera.
Per a més inri, la premsa de la capital de l'Estat actua amb una submissió i amb una connivència dramàtiques. A Espanya els presidents del govern truquen personalment als directors del diaris per dictar consignes ("Ha sido ETA"). Les portades d'ahir dimecres obviant l'afer Fernández Díaz és un ultratge al periodisme i als lectors. El silenci del Grupo Planeta (La Razón, Antena 3, La Sexta, vinculació amb El Periódico), esmentat directament com a corretja de transmissió de la guerra bruta de l'Estat contra Catalunya, és ensordidor.
Aquest és l'Estat que En Comú Podem vol canviar amb la força de la paraula "fraternitat". No és només un partit polític. És també el Partit ALFA (Alts Funcionaris de La Administració). És una Justícia que respon al poder polític amb la mateixa submissió amb la que Alfonso es dirigeix a Fernández Díaz. És una premsa que calla i obeeix consignes. Són uns electors que ignoraran l'escàndol i tornaran a donar el triomf al PP. Espanya no canviarà. No perdem més el temps i marxem com més aviat millor.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada