Fa un temps que el triomf del 27-S està sotmès a una pressió constant, amb un objectiu molt clar: diluir-lo i evitar que es pugui complir el mandat democràtic atorgat a la majoria del Parlament. Hi ha qui ho fa deliberadament, i hi ha qui cau en els innombrables paranys que ens paren dia sí, dia també. Així, ja no sentim a parlar d'independència, sinó de subterfugis i eufemismes, que parlen de referèndum unilateral, eleccions constituents, ampliar la base social, fer les estructures d'estat, col·locar el país a les portes de la independència, i un llarg etcètera. Tot plegat sense incloure els que tornen a posar-nos davant dels nassos la pastanaga del referèndum acordat, de la reforma constitucional o la “singularidad catalana”.La realitat, però, és que l'actual legislatura té un objectiu primordial, que passa per sobre de qualsevol altre: la independència. Una independència que ha de ser una realitat en aquesta legislatura, no pas en la següent, ni després d'unes constituents, ni d'un referèndum unilateral. Tot això s'ha de fer després, com després s'ha d'acabar de decidir quin model de país voldrem construir. Exigim que ens parlin clar. Que s'esvaeixi qualsevol dubte sobre el full de ruta aprovat a les urnes el 27-S, que inclou que en 18 mesos (o 24 o 15, no ve d'aquí) s'aprovi la llei de transitorietat, que vol dir, sense embuts, que a partir d'aquell moment serem independents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada