dimarts, 14 de juny del 2016

Vicent Partal: «Iglesias diu adéu al referèndum: ara sí que comença la campanya»

«Comença a ser molt visible la incomoditat de molts votants independentistes, que estaven desconcertats però que senten una irritació creixent amb tanta burla i prepotència com els arriba des de l’espai dels 'comuns'»

Hi ha dues proclames de Pablo Iglesias en el debat d’ahir al vespre que cal anotar i subratllar, perquè tenen una gran importància. La primera és: ‘Nosaltres [Podem] som els únics que derrotem els independentistes.’ La segona, certament clarificadora, arriba quan a una pregunta directa dels moderadors sobre si el referèndum de Catalunya serà una línia vermella per a formar govern i el líder de Podem deixa ben clar que no n’hi haurà cap, de línia vermella.

El referèndum, doncs, deixa de ser ni tan sols l’aposta. Oficialment i en el debat més important de la campanya. Dic ‘l’aposta’ perquè ja era ben sabut que no era cap projecte viable tampoc abans, tenint en compte el nombre de diputats que aconseguirà la formació. Però ahir va deixar de ser l’aposta i tot. Iglesias va dir i va repetir una vegada i una altra que el seu projecte era formar govern amb el Partit Socialista. Va reclamar ser ell el candidat a la presidència si supera en escons els socialistes. I va deixar ben clar que aquest pla no l’impediria un referèndum a Catalunya que ara ja ni tan sols posarà sobre la taula de debat.

L’aclariment és molt important. És evident que a Catalunya En Comú Podem continuarà fent-lo servir, per tal de derrotar així l’independentisme –Iglesias va ser tan cru en aquesta imatge que resulta inaudit i tot, com insultant. Però la trampa ara només se la creurà qui se la vulga creure. L’ambigüitat ha desaparegut: n’hi ha prou d’ensenyar el vídeo del debat.

Segurament, Iglesias va ser tan contundent perquè ahir pensava més en el vot espanyol que no pas en el català. Ells tenen coll avall que guanyaran al Principat, que hi creixeran notablement en vots i que derrotaran amb molta claredat l’independentisme. L’inici de campanya ha estat massa rutilant per a pensar en res més. I en eixes condicions es lògic que es despreocupe del votant català i malde per tapar el flanc espanyolista. El problema és que podria ser que jugàs amb foc. Perquè també comença a ser molt visible la incomoditat de molts votants independentistes, que estaven desconcertats per tot això que passa, però que ara senten una irritació creixent amb tanta burla i prepotència com els arriba des de l’espai dels ‘comuns’. I despertar la fera, en unes eleccions, és sempre molt mal negoci.

A l’enquesta del CIS els dos partits que tenien un nombre més alt de votants que no sabien si anar o votar o no eren precisament ERC i CDC. Aquests votants, que tenien raons de sobres per a quedar-se en casa, des d’anit tenen una raó més forta que el seu desencís per a anar a votar i votar independentista. I aquesta raó no és sinó demostrar a Madrid que Catalunya no serà domesticada amb un joc de mans tan simple i vell com dir ací que faran una cosa sabent ja que allà no la faran.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada