Passades les eleccions generals, alguns diuen que les circumstàncies espanyoles han canviat i que la incertesa del 20 de desembre s'ha dissipat.
Només a mitges o potser res en absolut. Una cosa sí que ha quedat clar: els espanyols no volen canviar. Han donat la majoria a un partit de dretes, el PP, l'únic que ha augmentat en vots. Podien haver votat a un d'esquerres, el PSOE o Units Podem, però no ho han fet. Al contrari, els dos han baixat en vots i el PSOE també en escons. Podien haver votat a un partit que es diu de centre. Però ho han fet per un de la dreta amb un historial delictiu comprovat, un partit que és una associació de malfactors, imputat pels jutges, presidit per un sospitós d'haver cobrat sobresous il·legals, un partit corrupte, franquista, nacionalcatòlic, centralista i catalanòfob. No li han donat la majoria absoluta, com el 2011, però li han encomanat formar govern minoritari, cosa que farà en aliança amb Ciutadans i, segurament, comptant amb el suport de la minoria basca i el diputat nacionalista canari, és a dir, 175 escons. Podrien ser 176 i majoria absoluta si es donés un episodi de "tamayazo" hipòtesi gens desgavellada en un sistema polític tan opac i corrupte com l'espanyol.
Si l'electorat hagués donat majoria a l'esquerra, potser les coses s'haurien estat una mica diferents. Però no a Catalunya doncs, tant amb la dreta com amb l'esquerra dominada pel PSOE, les possibilitats que Espanya accedeixi a convocar un referèndum català (qualsevol tipus de referèndum) són inexistents. A dia d'avui hi ha 244 diputats en les Corts contraris al referèndum, més de dos terços.
Els espanyols no volen canviar i qui digui que és possible canviar Espanya està mentint deliberadament.
Quines són les opcions per a Catalunya? Si Podem no va poder fer el sorpasso al PSOE a Espanya, tampoc va poder fer-li-al bloc independentista a Catalunya, que, tot i que ha perdut vots (CDC), s'ha mantingut molt bé en escons. I ara correspon aplicar els ensenyaments de les eleccions generals.
Si a Espanya no hi ha cap possibilitat de referèndum, si no es pot parlar seriosament de reforma de la Constitució. Quin sentit té proposar un referèndum pactat amb l'Estat, com fa En Comú Podem?
També a Catalunya es necessita claredat. I es pot aconseguir. És clar que l'oferta del referèndum pactat és una via morta o un engany. I clar també que el bloc independentista manté el seu suport parlamentari al full de ruta. Falta per veure si la CUP segueix en la seva actitud erràtica pel que fa al govern independentista per la qual han demanat perdó però sense especificar què pensen esmenar. I setembre, quan augmenti la pressió del govern espanyol i calgui pronunciar-se sobre la qüestió de confiança de Puigdemont està a la volta de la cantonada.
El resultat del Brexit ha ajudat bastant a portar claredat. Ha deixat clar que amb un 52% cal prendre decisions transcendentals. És obvi que amb el 51% també i això clarifica molt. Cal afegir el més que probable nou referèndum d'autodeterminació a Escòcia i es veurà que a Catalunya correm perill de retardar-nos.
En el termini immediat, Catalunya haurà de decidir per una mesura de caràcter unilateral; un referèndum o una declaració unilateral d'independència (RUI vs DUI). I cada vegada està més clar que la més segura i més prometedora és la DUI perquè és institucional, legítima, no compromet la posició dels funcionaris a Catalunya, s'internacionalitza immediatament la qüestió i la sotmet a arbitri judicial internacional amb una perspectiva molt elevada de sortir triomfant.
I, sobretot, perquè és una decisió clara que obliga les forces polítiques de caràcter ambigu (els comuns) o erràtic (els cupaires) a aclarir la seva actitud.
Font: Mon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada