dimarts, 7 de juny de 2016

Empar Moliner: «Dos homes que es troben pel desert»

Llegeixo a la portada del diari ARA que l’estat espanyol inverteix a Catalunya un 40 per cent menys que a la resta de l’Estat, i en llegir-ho comprenc que no és un bon dia per començar l’operació biquini. Val més passar, directament, a l’operació trifàsic. A la llista de territoris on Espanya inverteix més o menys, esclar, no hi surten el País Basc i Navarra, perquè compten amb el concert econòmic. Ells van a part. I sí que hi surten les Canàries, que si bé són a la cua de les inversions -els únics que van per sota nostre-, compten amb “un impost general indirecte canari -com a substitució de l’IVA- per tenir més recursos i millorar la seva autonomia”. Quan veus això i veus, també, que en nom d’aquest llibre de ficció que és la Constitució et tomben el decret de pobresa energètica perquè “suposaria discriminació positiva envers els pobres catalans respecte als pobres de la resta d’Espanya” et vénen ganes de trucar al matrimoni Tanooka (bonic nom) perquè et facin el favor d’abandonar-te al bosc com van fer amb el seu fill. Aviam si així, durant uns dies, ets capaç de pensar en una altra cosa.

Ni els partits polítics més cínics amb Catalunya tenen el cinisme de desmentir una notícia així. Cap líder polític dels que critiquen a “ los que quieren romper España” (com si Espanya no fos un immens pedaç) té els sants picarols de dir què en pensa, d’aquesta qüestió. “ Si nos votáis vamos a quitaros los peajes”, vaig sentir que deien l’altre dia els del PP. Gràcies. És com en l’acudit dels dos homes que es troben pel desert i un porta una enclusa de ferrer per defensar-se dels lleons: quan veu un lleó tira l’enclusa i així pot córrer més. Amb la llista del que es gasta Espanya en cada territori es podria fer un remake d’aquell programa fascinant que es deia El precio justo i on els concursants endevinaven què valien tot de coses. Es podria dir El precio chungo.

Font: ara.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada