Que no!

Espanya està farta de les nostres demandes, perquè aquestes l’estan desbordant. La reacció del govern espanyol és la mateixa que quan un nen demana amb molta insistència a la mare quelcom i aquesta, emprenyada, acaba responent amb un crit sec “que no!”, sense esgrimir cap més argument, perquè no l'hi ha més enllà d'imposar l'autoritat adulta.Soraya Sáenz devia estar pensant en això a la roda de premsa setmanal d’aquest migdia, quan ha hagut de posicionar oficialment l’Estat envers la petició catalana de convocar un referèndum d’autodeterminació. “La consulta no és possible, no pot celebrar-se”; i vinga a anar repetint el mateix fins a la sacietat. I es pensa que així desistirem. A això hem sumat les intervencions de Mariano Rajoy, que avui rebia el president de la Comissió Europea, Durão Barroso.

Barroso, que ja està de pre-campanya, fa temps que simpatitza amb la idea de recolzar que una Catalunya independent hauria de demanar la readmissió a la Unió Europea. A Espanya s’inflen com paons cada vegada que el senten parlar. AvuiRajoy afegia que “Mas pren decisions unilaterals, sense consultar-les amb ningú”. Més val que no li enviem el sac de documents amb totes les actes de reunions de comissions, mocions, declaracions, premsa, etcètera, que ha generat la cerca del consens i el diàleg a Catalunya fins ara. Segurament ompliríem més caixes que les que ells van omplir quan van reunir 4 milions de signatures “contra Cataluña”. Però som gent pràctica, i fent-li un reenviar de la missiva estiuenca, podria comprovar que, efectivament, sí que hi ha una petició de diàleg. La votació d’ahir a més, és una consulta al Congrés en sí mateixa.

Com és lògic però, l’únic argument mitjanament rendible i amb alguns suports internacionals que poden defensar, és el de la pertinença a la Unió Europea. Esmolaran molts ganivets amb aquesta cantarella, però en realitat, ningú sap encara què passarà i, en qualsevol cas, tothom té clar que Europa no deixarà escapar un contribuent net. Però, què respondre? Avui llegia al professor Sala i Martín la millor de les respostes que he sentit en tot aquest temps sobre aquest debat. Ell arriba a la conclusió lògica de què si Europa ha de “fer fora” Catalunya, aleshores això implica que ens hauria de retirar també la nacionalitat espanyola –recordin que a Catalunya apostem per mantenir els vincles amb Espanya a través de la doble nacionalitat. S’atreviran? I com ho faran? La sacrosanta Constitució diu en el seu article 11.2 molt clarament que: “Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad”. Reflexionin.

Font: in.directe.cat