David Marin Rubio: "L'onada que arriba"

Vuit del vespre, boira, fanals encesos al carrer Major. Un fred que pela. Un grup de veïns ha entrat a l'ajuntament. Abrics foscos, bufandes, alguna tos involuntària. Són homes i dones de diverses edats i ocupacions, alguns encara amb roba de feinejar, d'altres amb la brusa dels diumenges, la de les ocasions una mica especials. Se saluden, entren a la sala de plens, xerren sense pressa d'això i d'allò, van posant les cadires en cercle, es freguen les mans per fer passar el fred. L'alcaldessa també és allà i comenta que aviat la calefacció començarà a fer efecte. Han respost a la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana en un petit poble del pla de Lleida per mirar si s'hi pot constituir un grup local. Al poble només hi ha fins a aquell moment dues dones adherides a l'ANC. Però la convocatòria ha aplegat aquest cop un bon grup de gent. A mitja reunió encara n'arriben més i cal treure més cadires d'un racó de la sala. La crida és un èxit. Alguna cosa silenciosa i tranquil·la s'està coent des de fa temps en aquell poble i al conjunt de la societat catalana, i ara ja comença a arrencar el bull.

Els historiadors analitzaran en el futur el que passa aquests dies a Catalunya amb milers de documents i discursos. És una llàstima, però, que les seves tesis doctorals no podran recollir els matisos sensibles, orgànics, aquests sabors de reunió d'ateneu de capvespre, de revolta tranquil·la un cop enllestida la feina, la remor de menestralia rural o urbana que ha fet els dinars de Nadal sense trencadisses i que no retira la salutació a ningú pel fet de tenir ideologies o sentiments nacionals diferents. Els detalls són importants. Deu ser aquesta falta de visceralitat el que ha despistat el govern espanyol i els seus informadors fins a l'extrem que va necessitar veure una cadena d'un milió i mig de persones per adonar-se'n, i tot i així encara dubten sobre com afrontar-ho.

Després d'una hora, la reunió acaba i tothom recull cadires. Al final s'han hagut d'utilitzar totes. També s'han esgotat els fulls d'inscripció de l'ANC. No hi va haver tanta resposta preparant les consultes populars. Ni en la Diada del 2012. Ni tan sols en la Via Catalana. L'onada popular que s'està formant aquest 2014 també és silenciosa i tranquil·la, però sembla que arriba més forta i decidida que mai.

Font: elPuntAvui