Paluzie, Sala i Martin i Germà Bel destrossen la trampa de Montoro

Els tres economistes deixen en evidència l'estratègia del govern espanyol d'ocultació de les balances fiscals

El govern espanyol havia dit que publicaria les balances fiscals a començament d'any, però no ha complert la promesa. El ministre Montoro ha admès que amaguen les dades perquè donen ales a l'independentisme, i, en canvi, oferirà uns 'comptes públics territorialitzats'. No queda clar què calcularan ben bé ni com ho calcularan, però sí que Montoro renuncia a presentar en una balança global tots els impostos que genera un territori i tot el conjunt de la despesa pública de què aquest territori s'ha beneficiat. Aquests últims dos dies alguns economistes prestigiosos com Elisenda Paluzie, Xavier Sala i Martin i Germà Bel n'han tret l'entrellat.

En una tertúlia a Catalunya Ràdio, la degana de la facultat d'Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, deia ahir que, efectivament, això que presentarà el govern espanyol no són pas balances fiscals: 'Això no són balances fiscals. Quan les calcules, reconeixes l'existència d'un territori sobre el qual has de poder calcular què es genera i què es rep. Si trenques això i dius que l'estat té una sèrie de despeses que van a banda, negues que hi hagi un territori amb la capacitat de generar impostos i rebre despesa.'

Paluzie deia així de clar què permet de veure la balança fiscal, si més no l'última disponible: 'De cada euro que paga un ciutadà català en impostos, si ho tens en compte tot el que té en compte la balança fiscal, traient la seguretat social i pensions, només retornen a Catalunya 53 cèntims. Si d'ací treus el que l'estat reté de tots els impostos és el 50% de la despesa. Excepte les inversions en infrastructures, que són una part petita del pressupost general de l'estat, és a dir, del 50% de despesa en mans de l'estat, ens calcularan el finançament autonòmic, i la despesa autonòmica hi afegiran les quatre coses que l'estat fa físicament al territori, que són infrastructures.'

Ací podeu escoltar la tertúlia en què va intervenir Paluzie:

L'economista deia que ella i els altres experts en aquesta matèria sospitaven que Montoro hauria anunciat unes dades de les balances fiscals agafant un any de crisi forta i de gran dèficit de Catalunya, com el 2009, i fent sense fer la neutralització de les dades, de tal manera que el dèficit fiscal català es reduís considerablement. Però tampoc no ha estat així. Per què? 'Crec que s'han adonat que encara que fessin això de no neutralitzar pel dèficit públic i agafar els anys pitjors de la crisi els hauria sortit un dèficit fiscal molt més baix per Catalunya però alhora els hauria sortit un superàvit tan estratosfèric per les comunitats autònomes amb superàvit com Extremadura o Andalusia que no han volgut.'

Aquest mateix argument desenvolupava avui el professor d'Economia de la UB i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Germà Bel. En un article a La Vanguardia titulat 'Mort el gos...', Bel diu això: ''Amb un dèficit com el del 2009 i sense neutralització, el 2005 Catalunya hauria tingut equilibri fiscal amb l'Estat i només les Balears haurien tingut dèficit. Però és que a més a més haurien proliferat els superàvits fiscals (percepció de transferències) superlatius: Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... Imagineu el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular, en transcendir aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues. És el que té especular amb la no neutralització del dèficit central, quan arriba a tals dimensions.'

'Montoro pot negar la llei de la gravetat'

Els nous comptes de Montoro, que es publicaran previsiblement al març, compararan no pas la diferència del que rep i aporta cada territori, sinó el que li costen als ciutadans els serveis públics en funció d'on viuen.

El professor de Columbia Xavier Sala i Martín n'ha parlat avui a RAC-1: 'No discutim sobre els impostos, discutim sobre el dèficit. I el dèficit és la diferència entre els impostos que paguem els ciutadans, que efectivament depenen del lloc on ets, però també la despesa. Les pensions van a parar a les persones, però hi ha una gran part que va a parar als territoris.'

Heus ací la intervenció de Sala i Martín:

Sala i Martín ha afegit: 'Montoro pot dir el que li doni la gana, i publicarà el que li doni la gana. I pot dir que les balances són obsoletes. També pot dir que no li agrada la llei de la gravetat i que se la passa pel forro. Però la llei de la gravetat continua existint. Hauria de publicar les balances que li doni la gana, però que doni les dades, que les faci públiques, que les balances ja les publicarem nosaltres. Que ens digui exactament on es gasta cada partida dels seus pressupostos, d'on ve cada partida dels seus ingressos… Nosaltres ja calcularem.'

Finalment, ha assenyalt quina és la qüestió principal i decisiva que mou el debat: 'A mi la pregunta que m'interessa és: si Catalunya fos independent quants calés tindríem que ara no tenim? I la resposta la tindríem pel mètode monetari de càlcul de les balances fiscals; és a dir, els calés que ara es gasten a Madrid segurament els haurem de gastar també, perquè haurem de tenir ministeris, defensa… Però estaran a Catalunya. La pregunta que m'interessa és quin impacte macroeconòmic tindria la independència de Catalunya? La resposta, el dèficit fiscal monetari: 16.500 milions. '

Font: VilaWeb