Xavier Rius: "Gracias, Mariano"

El PP actúa amb Catalunya com amb ETA: creuen que ho tenen guanyat. I s'equivoquen. Deu ser cosa del ministre Jorge Fernández. Per això fins i tot jo -que sóc tan crític amb el sobiranisme friqui, el suflè i els esverats- penso que, a aquest pas, la independència és possible.

No pot ser que el pla de Mariano Rajoy -anunciat solemnement dilluns passat a Antena 3- hagi quedat reduït a Cospedal dient que no es pot separar Catalunya d'Espanya "a cops de matxet", a Camacho barrejant el sobiranisme amb el terrorisme d'ETA i a ell mateix proclamant que "ni se celebrarà aquest referèndum ni es fragmentarà Espanya".

I després, què?. M'estalvio seminaris històrics i altres perquè, llevat el dels alcaldes, posen el famós Espanya contra Catalunya a l'alçada d'un Premi Nobel. I mira que en vaig ser molt crític. Per convidar només els de la seva corda no calia. Francament, n'esperava més. Això és tot el que es pot esperar del partit al govern a Espanya?.

Fins i tot un periodista tan poc inclinat al sobiranisme com Fenando Ónega deia aquest dissabte a La Vanguardia: "si aquest és el pla, no espereu grans resultats". Perquè al final, en efecte, no hi ha hagut "una contraoferta atractiva, una taula de diàleg, algun gest d’acció política que canviï el desafecte".

Sembla que hagin convocat la convenció per sortir als diaris i, de pas, intentar barrar el pas a Ciutadans, que els hi està menjant el terreny. Entre la pastanaga i la garrotada, Rajoy només ha optat per la garrotada. Millor per nosaltres. Curiosament a l'únic que se li ha ocorregut parlar de diàleg aquests dies és a algú que no estava ni a la convenció: l'empresari Luis Conde.

Al final el famós pla de Rajoy és un vídeo a youtube en el que tornen a apel·lar al vot de la por perquè, en la seva opinió, "milions de catalans es poden convertir en estrangers". La política hauria de ser l'art de la seducció, de la il·lusió, de la trempera.

La convocatòria de una consulta sense el vist-i-plau de l'Estat planteja encara moltes incògnites i notables esculls tècnics i judicials. Però si Rajoy no té cap pla més enllà d'esgrimir la Constitució la independència està més a la vora.

Què farà si Mas tira endavant? Inhabilitar-lo? Suspendre l'autonomia? Incautar les urnes? Enviar els tancs?. Qualsevol d'aquestes alternatives ens acosta una mica més a la independència. Sempre he pensat que si som independents, serà més aviat pels errors aliens que pels mèrits propis. Però el que compta és el resultat final. Com al futbol. Gràcies, Mariano.

Font: e-noticies.cat