Jaume Estapé: "Arribarem cansats"

Arribarem a la consulta cansats i esgotats, però arribarem. No ens aturarem per molt que vulguin els unionistes, i estic segur que el poble català ja no farà ni un sol pas enrere. No estarem pas cansats de lluitar, d’explicar, d’intentar convèncer perquè volem votar, i de mobilitzar-nos tant com calgui. Seran uns pròxims mesos intensos, històrics, i sense cap dubte, plens d’il·lusió per arribar a complir el tràmit de preguntar al poble que és el que vol, que en pensa d’Espanya, i si vol tenir l’oportunitat de crear un nou Estat.

Però francament, estic cansat de sentir mentides, manipulacions de la història, de sentir-se insultat i menyspreat, dels discursos que pretenen fer por, de veure com individus que es passegen constantment per les televisions per cobrar la seva factureta, se’ls i omple la boca d’indignitats i falsedats. Bona part d’ells per pura ignorància, ja que realment es creuen que els catalans som tant borinots de seguir uns líders malvats amb interessos “espuris” (per utilitzar vocabulari de l'il·luminat socialista Balmón) que ens condueixen com xais per on volen. Altres, evidentment saben que no es així, però utilitzen aquest argument per fer ells, amb els seus savis electors el que diuen que el MHP Mas fa aquí. Aquestes titelles del poder centralista, poder que estan veient com es dilueix per la voluntat fèrria d’un poble conscient de la seva realitat, es van desesperant a poc a poc, i creuen que intensificant els seus atacs i la negant reiteradament la realitat podran fer quelcom més que el ridícul al final.

Cada dia de cansament, que és també alhora combustible per continuar amb pas ferm cap a la independència, ens acosta a la possibilitat il·lusionant de crear un nou Estat, que puguem construir de forma que ens alliberem d’actituds i d'inèrcies tan típiques d’Espanya i que tant contribueixen a fer de l’estat espanyol el paradís dels corruptes, de la injustícia (de pagament últimament gràcies al Gallardón), de la rància constitució monàrquica, dels hereus del franquisme, del tarannà parasitari ja sigui cap a Europa o cap a Catalunya, i de tantes i tantes peculiaritats, que converteixen Espanya en el que és.

El que fa un any em preocupava que puguis avortar el camí cap a la independència, era que Espanya li donés la volta a la situació construint una proposta clara d’integració, que s’adonés de la realitat catalana i vulgues realment que Espanya i Catalunya romanguessin juntes i no una sobre l’altre, però per sort, el “orgullo espanyol” no els deixa veure el problema real, i per tant molt menys la solució. I això és la millor garantia pel moviment independentista, perquè cada dia que passa, inclús els que més dubten la independència com el camí a seguir, s’adonen que Espanya no ens deixa un altra opció que aquesta, si no volen haver de menjar-nos la dignitat entre pa i pa.

Font: in.directe.cat