VA COMENÇAR AVUI fa vuit anys. Rajoy reia molt, a la foto que recordem a portada, quan iniciava la recollida de signatures contra l'Estatut per demanar un referèndum, ves per on. Algú pot pensar que era una campanya contra Catalunya, d'altres pensen que és pitjor, que era una campanya contra Zapatero utilitzant Catalunya com a víctima fàcil i previsible. Es pot donar més o menys protagonisme al fet, però no es pot negar el seu efecte bumerang. Les signatures, la catalanofòbia en algunes falques de ràdio de vergonya aliena (que feien gràcia i tot de tan lamentables), el recurs al TC, l'Estatut del ribot declarat inconstitucional, la fi del zapaterisme, un cop fort a la idea de l'Espanya plural, l'ascens al poder de l'home que fa vuit anys reia recollint signatures, la negativa al pacte fiscal i l'inici del procés. Una prova que les coses saps com les comences però no sempre on acaben, ni com. Potser això avui sembla anecdòtic, perquè hi ha un col·lectiu que ja només mira endavant cap a l'estat propi, i perquè el PP de Rajoy no sembla preocupat per entendre on comença tot, ni per compartir responsabilitats, ni per fer autocrítica. Segurament un independentista veurà la foto de fa vuit anys contra l'Estatut i exclamarà un "Gràcies, Rajoy" instintiu, perquè ha ajudat a cremar etapes i accelerar el procés. I segurament algú que opti per la recentralització també pensarà "Gràcies, Rajoy", per haver tancat qualsevol opció d'èxit d'un nou Estatut. Segurament, doncs, aquesta foto fa mal només -o sobretot- al que creu en un estat federal, el que ara en diem tercera via. De fet els que busquen aquesta via potser haurien de recular vuit anys per entendre on va descarrilar, i buscar si en queda res i si és possible recuperar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada