dilluns, 20 de març del 2017

Joan Rueda: «A vostè, votant del no»

Els companys dels diferents mitjans que treballen al Parlament descriuen una gran situació de tensió. Tensió entre els grups partidaris de la independència i els de l'statu quo. Tensió real, que es palpa, però tensió més que normal si es té en compte que Catalunya és al més a prop que ha estat en els darrers 300 anys d'aconseguir la fita de la independència. Aquí tocaria repetir aquella frase que si algú s'havia pensat que seria fàcil... Mentrestant, alguns mitjans no paren de bombardejar-nos amb notícies en clau electoral, i interpreten aquesta tensió com corredisses cap a unes altres autonòmiques. Obvien que el govern del país el forma una aliança entre la dreta i l'esquerra nacionalista (rar) que té el suport extern d'un grup anticapitalista (més rar encara) i que això només és possible per un objectiu final comú, la independència.

No ha de fer por que hi hagi alguns responsables de l'independentisme que estarien més còmodes en el pacte i que, si no n'hi ha, posarien el fre de mà. Tampoc que altres puguin manifestar recances a tenir clar que la resposta de l'Estat està més que escrita i que les inhabilitacions de Mas, Ortega i Rigau (i Homs en breu) és una broma respecte al que vindrà. Tot és normal. Al final, però, els quadres de tots aquests partits tenen clar que si fallen a la societat catalana en aquests moments i tot plegat acaba amb unes eleccions anticipades, s'hauran de dedicar a jugar a la botifarra al bar... perquè a fer de polítics, segur que no.

Per tant, en un moment en què cada cop són més les veus des d'Europa que reclamen una sortida negociada a un conflicte d'arrel estrictament democràtica, només hi ha dues opcions: que l'Estat espanyol reaccioni i s'aconsegueixi un acord per a un referèndum pactat –la via escocesa, la desitjable, la volguda a Europa, però a hores d'ara impossible– o la unilateralitat. Per tant, el referèndum és farà, i vostè, votant del no –que jo vull que pugui votar– comenci a pensar a exercir el seu dret. Perquè si guanya el sí es proclamarà la República i a vostè li hauran fallat els seus partits i ja no hi haurà inhabilitacions que valguin.

Font: elPuntAvui.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada