dilluns, 1 de desembre de 2014

Salvador Cot: "L'arma de dissuasió contra Espanya"

La Guerra Civil, entre d'altres qüestions, va ser un xoc d'ideologies fortes que explicaven la societat de forma contradictòria. En aquest sentit, la victòria de Franco i el seu bàndol va significar una llarguíssima dictadura basada en la imposició dels guanyadors per la força de les armes. Per això la transició va basar-se, ideològicament, en l'acceptació de la mentida, l'eufemisme i l'ocultació com a sistema de resolució dels conflictes polítics. Els principis es van arxivar i van ser substituïts per un relat infantiloïde en el qual un rei providencial va decidir arreglar-ho tot. En aquest sentit, la Constitució del 78 és indiscutible perquè està per sobre no només de la realitat, sinó del temps.

D'aquí que, socialment, la irrupció de Podem/Podemos hagi adquirit un caràcter revolucionari. El missatge dels de Pablo Iglesias es basa, justament, en la introducció de la veritat en el debat polític espanyol. Perquè la casta existeix, la porta giratòria també i l'estafa de la bombolla immobiliària és igualment certa. Però aquests dies han avançat una mica més i han presentat una nova revelació: El deute espanyol és impossible de pagar. I els teleespectadors han hagut d'assumir una ració nova de realitat.

Perquè el deute de l'estat espanyol és la clau de tot plegat. Espanya depèn de la decisió dels seus creditors internacionals, que han d'optar entre una quitança substancial o la congelació d'una part del deute per convertir-lo en una obligació a perpetuïtat amb un interès simbòlic. A una altra escala, és el mateix que s'ha fet amb les famílies que no han pogut pagar la hipoteca i han convertit la propietat en un lloguer social. Així el banc en treu alguna cosa i evita embargar un immoble que, al capdavall, és invendible. Cada vegada que es pacta un acord significa que un banc i una família han assumit la realitat.

Per això Espanya intenta impostar una fortalesa que no té, oferint-se com a interlocutor únic dels creditors. Sense aquesta feblesa extrema, el règim hauria optat per donar suport polític a l'esquàlid batalló de la tercera via i, en cas de persistència, el 9-N s'hauria aturat per la força. Ho deia Oriol Junqueras fa pocs dies, quan considerava el deute públic espanyol com la gran arma de dissuasió del sobiranisme català: "És la millor garantia de què el govern espanyol negociarà quan estem en una situació d'igual a igual. Hem d'aprofitar les oportunitats que tenim". I a Madrid saben que té raó.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada