La negociació de la data i la pregunta de la consulta que es va tancar amb èxit avui fa un any no va ser fàcil, però al final els sis partits implicats van trobar una solució que encabia tots els partidaris del dret a decidir. El camí fins al 9-N, però, va deixar ferides i, a les portes de les plebiscitàries, l’escenari se simplifica: ara és a cara o creu. Artur Mas i Oriol Junqueras són els grans protagonistes polítics i juguen una particular partida de pòquer no exempta de tensió. El president vol que ERC faci pinya amb ell a la “llista de país” i hi vincula mantenir la velocitat de creuer del procés. El líder republicà prefereix una “llista de llistes” que garanteixi un suport que ell creu que serà més ampli. ICV i la CUP s’han desmarcat de la proposta de Mas i fan costat a la llista paraigua de Junqueras per no renunciar al contingut social, però no tenen un paper “principal” en la negociació. El president i el líder d’ERC miren a un tercer actor, la societat civil sobiranista, l’ANC i Òmnium, que poden empènyer en un sentit o altre, tenir una tasca mediadora, arbitral i, si tot descarrila, notarial. De moment, les entitats que presideixen Carme Forcadell i Muriel Casals opten per vetllar per la negociació i greixar-la, però en un paper discret.
En privat, els dirigents de CDC i d’ERC donen una gran importància al que facin l’Assemblea i Òmnium. Són percebudes per molts dels seus electors com a agents independents i, si prenen partit en un sentit o altre, poden decantar la balança i fer cedir Mas o Junqueras. Arribat el cas també poden ajudar a consolidar un relat sobre qui ha volgut o no cedir en la negociació. Les entitats opten, segons fonts dels òrgans de direcció de totes dues, per la prudència. Saben que Junqueras i Mas s’han donat el mes de desembre per seguir negociant i no volen interferir.
Coincideixen en dos punts: que són els líders de CiU i ERC “els que han d’arribar a un acord perquè ara no es poden permetre una altra cosa” i que estan disposats “al que faci falta” perquè se’n surtin i responguin al desig d’unitat, eleccions i independència. Beneiran el resultat final, sigui el que sigui, si és fruit de l’acord. “El que faci falta” es tradueix, en la pràctica, a animar el diàleg, mantenir una interlocució discreta i constant, i a facilitar “que s’asseguin i parlin” també segons nivells, persones properes a Mas i Junqueras que poden “refer el clima i recuperar la confiança perquè de voluntat n’hi ha”.
La pretensió d’uns i altres, segons confirmen diverses fonts, és “implicar-se a crear ponts”, i això, al seu entendre, passa per no incomodar a ningú. Les dues entitats segueixen amb màxima atenció la negociació (a les seves reunions internes el tema és recurrent) i les cúpules n’estan al cas. L’ANC és la que té el full de ruta més definit. Fa dues setmanes, a Cornellà, va insistir a convocar ja les eleccions (no vol dilacions com les que insinua el Govern si no hi ha acord per fer unes eleccions que es puguin llegir com un referèndum), però també en una llista “transversal” i “de país” com la que promou Mas.
Ahir Forcadell va afirmar a la Cadena SER que no descarten “noves mobilitzacions” si les eleccions no són abans de les municipals del maig, però insisteixen que la seva intenció no és dir res “que entorpeixi l’acord” i, per això, vol mesurar molt les aparicions. Casals encara vol tenir un perfil més discret perquè segons Òmnium no es tracta “de donar cap lliçó sinó de deixar fer i aconseguir que surti bé”.
Els partits esperen que l’ANC i Òmnium pressionin per la fórmula “de país” de Mas, la llista “paraigua” de Junqueras, o que auditin les converses. Forcadell i Casals opten per greixar el diàleg i deixar fer.
El PSC dificulta el tràmit dels pressupostos
El Govern té molt complicada la tramitació dels pressupostos per al 2015. Encara més després que el PSC supediti a un “gir copernicà” del Govern la possibilitat d’abstenir-se al debat a la totalitat dels comptes que se celebrarà la setmana vinent al Parlament. “Són uns comptes mal fets i poc rigorosos”, va assenyalar ahir la representant econòmica del partit a la cambra catalana, Alícia Romero, que juntament amb el portaveu parlamentari Maurici Lucena van comentar els pressupostos en una reunió amb periodistes. Res fa pensar que la reunió que mantindran els socialistes amb Mas-Colell els faci canviar d’opinió. La crítica bàsica dels socialistes als pressupostos es basa en la partida d’ingressos de 2.200 milions d’euros que el Govern confia al pagament de deutes històrics per part de l’Estat. “No s’ha negociat res, i a banda estem en un context d’hostilitat”, asseguren els negociadors del PSC. Ahir Marta Rovira va revelar que ERC treballa en una proposta sobre els pressupostos que farà pública en els pròxims dies però no ha concretat si el seu grup presentarà esmena a la totalitat. Segons la portaveu parlamentària d’ERC, és moment de concentrar-se a garantir les finances públiques d’un procés de transició.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada