Sigil·losament però amb constància, les elits econòmiques catalanes ja s'han començat a moure seriosament per evitar el que ells anomenen la "trencadissa" entre Catalunya i Espanya arran del procés sobiranista en marxa. Si alguna cosa inquieta els estaments del país és la "inestabilitat" -la consideren nociva per als negocis, en la mesura que tenen bona part dels seus interessos arreu d'Espanya-, i ara, sota el paraigua de la tercera via, miren d'obrir vies de diàleg entre la Moncloa i la Generalitat abans que totes les vies d'interlocució entrin en via morta.
"Els alts representants empresarials es dirigeixen directament a Artur Mas", asseguren fonts de la cúpula de CiU, que també descriuen la reacció que s'enduen els que visiten el despatx del president de la Generalitat: "Queden perplexos". Les elits observen, amb cert temor, que el president no abaixa el llistó de la consulta i de l'estat propi.
"Cal tenir en compte que a les classes dirigents els han fallat els informadors, perquè sovint han tendit a minimitzar el moviment de base sobiranista", argumenta un dirigent nacionalista. Mas tampoc s'ha estat de demanar a determinats empresaris que traslladin al president espanyol, Mariano Rajoy, la necessitat de "gestos" cap a Catalunya. El president creu que "rebaixar la tensió" -una expressió que sovintegen les elits- no només depèn d'ell, sinó també de les institucions estatals.
Contactes a dues bandes
Si de la Generalitat -almenys de moment- en treuen poc fruit, encara n'obtenen menys dels contactes amb la Moncloa. Els pressupostos generals de l'Estat, que inclouen una inversió a Catalunya que només suposa el 9% del total, són la metàfora perfecta de la nul·la política de mà estesa del govern de Rajoy envers Catalunya. Ni tan sols l'intent d'estructurar una tercera via -que inclogui el pacte fiscal, el blindatge de la llengua i un increment substancial de competències- ha estat ben rebuda per Madrid. "No sé què és la tercera via", va assegurar dijous Rajoy des del Japó en un gest de menyspreu cap a aquesta alternativa a la "trencadissa" que va plantejar el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, i que ara pretén defensar secundat pels socialistes catalans.
Duran, un dels interlocutors de les elits econòmiques catalanes a Madrid, ha anat deixant pistes de la incomprensió que, almenys de moment, rep la petició de gestos que fan les elits a Madrid. "Jo no tinc cap influència, només cal veure com la llei Wert segueix endavant", va assegurar fa poc en una entrevista. Tot plegat fa que els poders fàctics se situïn en una posició intermèdia entre Mas i Rajoy, demanant un acostament entre tots dos i veient que les actuacions de cadascun d'ells fan un efecte cada cop més refractari. La reunió que van mantenir el 29 d'agost a la Moncloa va servir per constatar les diferències de pes que mantenen per la consulta. Rajoy només juga la carta d'un nou finançament -sense pensar en el pacte fiscal que reivindicava aquesta setmana el president de la patronal Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà- i Mas considera que això és una oferta que pertany a un passat de peix al coveja superat.
L'ofensiva mediàtica i política de les elits, però, segueix endavant. De puntetes, però amb constància. Mas ja els ha enviat un missatge: "Les classes dirigents no han d'entorpir el procés i han d'escoltar el moviment de base sobiranista". El temps dirà quina ha estat la influència real de la minoria sigil·losa.
Font: Ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada