diumenge, 13 d’octubre del 2013

Jaume Bosch: "Per què van marxar C's i PP?"

«Quan Albert Rivera va donar l’ordre d’abandonar el Parlament sabia molt bé el que es feia. I els diputats i diputades del PP que es van afanyar en acompanyar-lo també»

El ple del Parlament de dijous passat va viure uns moments de tensió quan després d’una picabaralla del diputat de C's Jordi Cañas amb la presidenta Núria de Gispert, els representants de Ciutadans i del PP vam abandonar l’hemicicle i es varen negar a participar en la votació d’una moció que s’anava a produir de forma immediata.

En moments complicats i quan es trenca la normalitat és difícil dirigir correctament un debat. Potser s’hagés pogut fer millor, però em sembla un nou error del PSC centrar la qüestió en una crítica a la presidenta del Parlament, obviant les formes maleducades del diputat Cañas, a qui a més no corresponia parlar perquè ni tan sols no havia participat en el debat de la moció, ja que en nom de C's havia intervingut la diputada Inés Arrimadas.

Però quedar-se en els aspectes formals seria no analitzar correctament el que va passar. És evident que C's i PP volien crispar l’ambient i generar notícia de cara a la concentració unionista i contrària a la consulta del 12 d’octubre. I ho van aconseguir. Però també pretenien un altre objectiu directament relacionat amb la moció que em va tocar presentar en nom d’ICV-EUIA sobre la memòria històrica: estalviar-se quedar retratats.

Repassem breument els continguts de la moció que el Parlament va aprovar dijous. Primer. Condemna l’enaltiment dels règims feixistes, i en concret del franquisme, i més enllà de tots els règims totalitaris i dictatorials. Crítica amb fermesa el reconeixement a la División Azul, dins l’acte que va tenir lloc a Sant Andreu de la Barca el dia 11 de maig, i molt especialment la versió oficial que equiparava aquella unitat que va anar a defensar el règim nazi d’Adolf Hitler amb els qui, com els veterans de l’exercit republicà, es van posar al costat de la legalitat i de l’estat de dret. I reclama el cessament de la delegada del Govern de l’Estat, Maria Llanos de Luna, que cada dia acumula nous mèrits per a que el govern del PP la mantingui en el càrrec.

Segon. Denuncia la vergonya que suposa que l’any 2013, en una propietat de l’Estat anomenada Valle de los Caidos, s’honori encara la memòria del dictador Franco (fet insòlit a Europa si el comparem amb el tractament a la memòria de Hitler, Mussolini o Salazar) i n’exigeix la retirada de les seves restes. Alhora s’ofereix suport tècnic i assessorament a les persones que volen treure les despulles dels seus familiars que reposen en aquell recinte i que xoquen amb dificultats de tots tipus per aconseguir-ho, com denuncia el documental “Avi, et trauré d’aquí” de Montserrat Armengou i Ricard Bellis.

Tercer. Exigeix el retorn a Catalunya dels anomenats papers de Salamanca que encara no han estat lliurats a la Generalitat, malgrat una llei de l’Estat ho ordena.

Quart. Insta al Govern a donar suport i a cooperar amb la jutgessa argentina, Maria Servini de Cubría, que ha iniciat una causa contra els crims del franquisme, fent un esment especial del cas del president Lluís Companys de qui aquest dia 15 d’octubre tornarem a recordar l’assassinat sense que s’hagi anul·lat el seu judici. Un suport del Parlament de Catalunya que contrasta amb la negativa del Govern espanyol a col·laborar-hi.

Cinquè. Planteja l’inici d’una nova etapa després de tres anys d’escassa atenció al Memorial Democràtic per part del Govern de CIU, que inclou donar un nou impuls a la Xarxa d’Espais de la Memòria (des del Museu de l’Exili de la Jonquera als escenaris de la Batalla de l’Ebre o la resta d’espais repartits per tot el territori), incrementar el suport a les entitats que lluiten per recuperar la nostra memòria històrica, i dotar al Memorial, que porta tres anys sense local propi, d’una seu al centre de la ciutat de Barcelona, més enllà de les activitats que es programen al castell de Montjuic.

I sisè. Insta al Govern a negociar amb l’Estat la cessió de l’edifici de Via Laietana, 43, de Barcelona, tal com ja ha reclamat l’Ajuntament de Barcelona a proposta del grup municipal d’ICV-EUIA. Aquest edifici, comissaria de la policia franquista, va ser escenari de maltractaments i tortures patits per membres de la resistència antifeixista de diverses ideologies i militàncies. Aquí practicaven la tortura policies com els Creix, a qui Joan Oliver (Pere Quart) va dedicar aquella frase de “Creix... però no et multipliquis”. Volem que Barcelona, i Catalunya, disposin de dos centres memorials que honorin dos moments claus de la història del nostre país: un el tenim des de fa poc, el Born, que ens recorda els fets de 1714. L’altre hauria de ser l’antiga comissaria de Via Laietana, en homenatge a la lluita contra la dictadura franquista.

Tots això es va votar després que Ciutadans i PP haguessin abandonat la sala de plens del Parlament. I perquè es votava això van marxar. El PP havia anunciat el seu vot negatiu a tots els punts (de fet, ho va fer a través del diputat Pere Calbó, que no va marxar al ser membre de la mesa) i Ciutadans estava molt incòmode amb el seu paper: van presentar esmenes en algun punt per poder votar afirmativament una part ben reduïda de la moció. C's té una visió de la memòria democràtica molt similar a la del PP: de fet, totes dues forces volen suprimir el Memorial Democràtic. Per a C's, que disfressa la seva actitud contra tot el que sona a catalanisme amb tocs d’una pretesa radicalitat democràtica (actitud que contrasta amb la seva negativa a que el poble de Catalunya pugui votar lliurament sobre el seu futur), aparèixer votant contra aspectes que en qualsevol país democràtic son compartits per la totalitat de les forces polítiques, representava un greu inconvenient. I més a pocs dies de la manifestació del 12 d’octubre, en la que es trobarien, amb companyies ben poc recomanables.

Quan Albert Rivera va donar l’ordre d’abandonar el Parlament sabia molt bé el que es feia. I els diputats i diputades del PP que es van afanyar en acompanyar-lo també. Per això van tornar tan aviat com es va acabar la votació. Però els 104 vots a favor de la moció presentada per Iniciativa (CIU, ERC, PSC, ICV-EUIA i CUP) i l’absència de PP i Cs deixen en evidència els orígens ideològics dels que no ens volen deixar votar. Han quedat ben retratats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada