Carme Forcadell és la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana. També és membre fundadora de la Plataforma per la Llengua, vocal de junta d’Òmnium Cultural a Sabadell i vicepresidenta de la Plataforma pel Dret a Decidir.
L’ANC posa com a data límit per fer la consulta el 31 de maig del 2014. Si no hi ha hagut consulta en aquesta data, quin escenari contempla?
Demanarem una declaració d’independència al nostre Parlament. També contemplem l’opció d’unes eleccions plebiscitàries perquè sembla que el govern tira més per aquesta via. Se’n pot parlar.
Amb un any s’hauran esgotat totes les vies per apostar per unes eleccions plebiscitàries?
Pel camí que anem sí, perquè l’ofegament econòmic, cultural i polític de l’Estat espanyol és cada vegada més fort. De fet, ja sabem que el govern espanyol no accepta el referèndum. En tot cas ens queda la llei de consultes, que és la segona via que s’està tramitant al Parlament. Però sí, considerem que durant aquest període s’hauran esgotat totes les vies.
En aquest escenari d’esgotar totes les vies possibles, l’ANC té en compte les cinc vies que preveu l’informe de l’Institut d’Estudis Autonòmics per celebrar la consulta?
Nosaltres tenim el nostre full de ruta. Acceptem i estem d’acord amb la declaració de sobirania del Parlament del 23 de gener. Volem que s’aprovi la llei de consultes per poder convocar la consulta a través d’ella però si el govern espanyol no ho permet hem d’apostar per la declaració d’independència. Tot el que sigui dependre de l’estat espanyol ja no és una via a contemplar.
Una declaració que l’ANC aposta per fer-la com a molt tard l’11 de setembre del 2014. Amb aquest any i mig hi ha temps per explicar bé a la comunitat internacional els perquès d’apostar per aquesta via?
Aquí no cal confondre la legalitat amb la legitimitat. La legalitat vol dir estar d’acord amb les lleis, però les lleis no sempre són justes ni democràtiques i en el nostre país no ho són, i per això s’han de canviar. I havia una època en què l’esclavitud i que les dones no poguessin votar era legal, però profundament injust i antidemocràtic. Ara estem en una situació similar. La legalitat espanyola és profundament injusta i antidemocràtica pel que fa al poble català. Per tant, aquesta legalitat no és vàlida. A nosaltres ens val la legitimitat democràtica, que és el que ens dóna els vots. El Parlament ja té legitimitat democràtica i si cal trencar la legalitat, per nosaltres, ho pot fer.
La legalitat espanyola no és democràtica perquè no permetrà consultar el poble de Catalunya?
Per exemple. Hi ha una constitució que diu que el garant de la unitat d’Espanya és l’exèrcit. Evidentment això al segle XXI no és democràtic. Ni Catalunya ni el català estan reconeguts en aquesta constitució. Nosaltres som ciutadans de segona en aquest estat. La democràcia és l’acceptació de la voluntat de la majoria però reconeixent els drets de les minories i la Constitució espanyola no reconeix cap dret d’aquestes minories. El govern espanyol només defensa la llengua i la cultura que li sembla que ha de defensar però les altres no compten. Això és profundament antidemocràtic, i més al segle XXI.
Quina nota posa al govern i al partit que li dóna suport, ERC, en el procés cap a la independència que estan conduint?
Creiem que ho estan fent bé perquè estem en una situació molt difícil. El govern va en el camí correcte perquè tot el que es van comprometre a fer amb ERC en el Pacte de Govern s’ha anat fent. Ara, què falta? S’ha de treballar molt tot el tema de l’agència tributària i el tema internacional.Aquestes qüestions, especialment l’agència tributària, només ho pot fer el govern.
En la seva primera compareixença, Carles Viver Pi-Sunyer, el president del CATN, va explicar que fins el març del 2014 no haurien entregat tots els informes al govern. Sembla que l’ANC té més pressa. Es tracta d’una estratègia de pressió?
Sí que anem per endavant, això segur. Nosaltres tenim clar que si estem aquí és perquè la societat civil ha forçat. Si no hi hagués hagut la manifestació de l’onze de setembre no seriem on som. La nostra feina és aquesta, pressionar al Govern. És a dir, donar-li suport però que a la vegada es comprometi i que no s’aturi. Per exemple en el que comentava sobre l’agència tributària pròpia, que considerem que és imprescindible. Que la societat civil va per endavant? Sí. Que el Pacte Nacional pel Dret a Decidir anirà més ràpid que el CATN? Sí. Però creiem que són coses paral•leles i que la missió de la societat civil és estirar i pressionar perquè es vagi més ràpid.
La presentació de la campanya sobre les firmes basada en el dret de petició és una eina més d’aquesta pressió estratègica?
Clar. Nosaltres presentem les nostres eines. Hem de tenir quelcom preparat per si no es pot fer la consulta. Això és una part de la feina de l’ANC. L’altre és arribar a totes les persones que sigui possible per explicar-los-hi el projecte independentista, perquè hi ha un gruix de la població a qui no li arriba la informació.
I quina estratègia segueix l’ANC per eixamplar la base social de l’independentisme?
Hi ha un sector de la població a la que només li arriba el missatge de la por del Partit Popular. Hem d’arribar a aquesta gent a partir de les assemblees territorials i buscar les associacions de veïns, d’entitats...perquè ens convidin a explicar el procés. És molt important buscar persones que no eren independentistes i que ara ho són perquè els hi expliquin, per tal que la identificació sigui més senzilla, perquè principalment es tracta de raons emocionals.
Però es vulgui o no, la creació d’un Estat suposa un trencament brusc.
Nosaltres hem d’explicar que el sentiment de pertinença d’aquesta gent pot tenir degut als seus orígens el respectarem. No demanem que cap persona renunciï a sentir-se espanyola, de la mateixa manera que no volem que ens demanin que deixem de ser catalans. És una qüestió de ciutadania i no de pertinença, poden sentir-se com vulguin. Demanem que comparteixin el projecte de fer un país millor perquè és tant seu com nostre. Per formar part del futur Estat català no cal deixar de sentir-se espanyol.
Li preocupa que les enquestes indiquin que l’adhesió a l’opció independentista decaigui si ens situem en un escenari amb Catalunya fora de la Unió Europea?
No em preocupa gens perquè crec que Catalunya podrà decidir si es queda a dins o fora de la Unió Europea. Aquest debat és una estratègia del govern espanyol perquè saben que la majoria de catalans tenen una vocació europeista i fan la trampa que suposa aquest discurs. La gent ha de saber distingir entre l’espai Schengen i la Unió Europea, perquè crec que el que a la gent li fa por és estar fora de Schengen, que permet la lliure circulació de persones i mercaderies. D’aquí no en quedarem fora perquè ni ho vota ni ho decideix Espanya. El tema de l’euro tampoc ha de preocupar a la gent, perquè hi ha països que tenen l’euro i que no formen part de la Unió.
En tot aquest procés polític que vivim, des de l’ANC fins a quin punt es compte amb el PSC?
El PSC és molt important per aquest procés i farem tot el possible perquè hi siguin. El socialisme és una opció política molt important a Catalunya. No es pot quedar despenjat d’aquest procés, però si ho fan hi haurà una altra força política que ocuparà el seu espai. Els socialistes saben que una immensa majoria de la societat catalana està a favor de la consulta i que una majoria important és independentista. Crec que faran el que han de fer.
Però hi ha algun nivell de contacte per tal d’intercanviar impressions?
Hem parlat amb algunes persones del PSC, però no de forma oficial. Tot i que ho hem de fer i ho tenim present. Els hem convocat en algunes reunions però no han vingut. Aquesta és la realitat.
En el futur estat català, hauria de ser oficial el castellà?
A mi no m’agrada parlar de llengua oficial perquè el terme oficial correspon a estats molt centralistes com Espanya o França. M’agrada fer servir el terme anglosaxó de llengua comuna. Entenc que el català ha de ser la llengua comuna de tots els catalans i després, evidentment, hi ha altres llengües molt importants, entre elles el castellà, que és la de molts catalans.
Les eleccions al Nou Secretariat Nacional es van suspendre de forma cautelar degut a les nombroses queixes rebudes. Pateix una crisi l’ANC?
Vam convocar eleccions i vam donar dos dies per resoldre les impugnacions, que va ser un error, perquè se’n van presentar moltes. Des de gent que impugna perquè s’ha presentat fora de termini fins a gent que no està al corrent de pagament. Amb dos dies no hi va haver temps per a res. Per això es van decidir suspendre i obrir un procés de mediació per resoldre-ho tot parlant per poder fer les eleccions el 8 de juny. Si no ho resolem parlant apostarem per una persona de reconegut prestigi perquè faci d’àrbitre.
Així doncs, estem davant d’un cas de problemes relacionats amb la burocràcia i la logística i no davant d’un altre exemple de l’eterna disgregació de l’independentisme?
Divisió no n’hi ha perquè la gent que ha impugnat és una clara minoria. Pensa que mobilitzem unes 30.000 persones, entre socis i simpatitzants, i que hi hagi entre 30 i 40 impugnacions d’entre 17.000 socis en un procés assembleari no és res greu. Nosaltres som molt transversals, ja que tenim gent des de la CUP a Unió. Segur que hi ha personalismes però es tracta d’una minoria. El gruix de l’Assemblea desitja fer les eleccions el dia 8 i tirar endavant.
Per què servirà la cadena humana que es vol fer el proper 11 de setembre?
Per demostrar, en primer lloc, que som capaços de fer aquest repte. De manifestacions n’hem fet moltes i de cadena humana cap, que és un repte molt més difícil. Necessita una logística i una organització molt important. En segon lloc, volem que es relacioni aquesta cadena humana amb la que es va fer als països Bàltics, l’any 1989. En l’imaginari queda que aquella cadena va ser el preludi de la independència i volem que aquí sigui el mateix. I finalment, com que la marca Barcelona ven molt, volem que passi per llocs emblemàtics de la ciutat perquè quedi clar que Barcelona és la capital de Catalunya.
L’ANC posa com a data límit per fer la consulta el 31 de maig del 2014. Si no hi ha hagut consulta en aquesta data, quin escenari contempla?
Demanarem una declaració d’independència al nostre Parlament. També contemplem l’opció d’unes eleccions plebiscitàries perquè sembla que el govern tira més per aquesta via. Se’n pot parlar.
Amb un any s’hauran esgotat totes les vies per apostar per unes eleccions plebiscitàries?
Pel camí que anem sí, perquè l’ofegament econòmic, cultural i polític de l’Estat espanyol és cada vegada més fort. De fet, ja sabem que el govern espanyol no accepta el referèndum. En tot cas ens queda la llei de consultes, que és la segona via que s’està tramitant al Parlament. Però sí, considerem que durant aquest període s’hauran esgotat totes les vies.
En aquest escenari d’esgotar totes les vies possibles, l’ANC té en compte les cinc vies que preveu l’informe de l’Institut d’Estudis Autonòmics per celebrar la consulta?
Nosaltres tenim el nostre full de ruta. Acceptem i estem d’acord amb la declaració de sobirania del Parlament del 23 de gener. Volem que s’aprovi la llei de consultes per poder convocar la consulta a través d’ella però si el govern espanyol no ho permet hem d’apostar per la declaració d’independència. Tot el que sigui dependre de l’estat espanyol ja no és una via a contemplar.
Una declaració que l’ANC aposta per fer-la com a molt tard l’11 de setembre del 2014. Amb aquest any i mig hi ha temps per explicar bé a la comunitat internacional els perquès d’apostar per aquesta via?
Aquí no cal confondre la legalitat amb la legitimitat. La legalitat vol dir estar d’acord amb les lleis, però les lleis no sempre són justes ni democràtiques i en el nostre país no ho són, i per això s’han de canviar. I havia una època en què l’esclavitud i que les dones no poguessin votar era legal, però profundament injust i antidemocràtic. Ara estem en una situació similar. La legalitat espanyola és profundament injusta i antidemocràtica pel que fa al poble català. Per tant, aquesta legalitat no és vàlida. A nosaltres ens val la legitimitat democràtica, que és el que ens dóna els vots. El Parlament ja té legitimitat democràtica i si cal trencar la legalitat, per nosaltres, ho pot fer.
La legalitat espanyola no és democràtica perquè no permetrà consultar el poble de Catalunya?
Per exemple. Hi ha una constitució que diu que el garant de la unitat d’Espanya és l’exèrcit. Evidentment això al segle XXI no és democràtic. Ni Catalunya ni el català estan reconeguts en aquesta constitució. Nosaltres som ciutadans de segona en aquest estat. La democràcia és l’acceptació de la voluntat de la majoria però reconeixent els drets de les minories i la Constitució espanyola no reconeix cap dret d’aquestes minories. El govern espanyol només defensa la llengua i la cultura que li sembla que ha de defensar però les altres no compten. Això és profundament antidemocràtic, i més al segle XXI.
Quina nota posa al govern i al partit que li dóna suport, ERC, en el procés cap a la independència que estan conduint?
Creiem que ho estan fent bé perquè estem en una situació molt difícil. El govern va en el camí correcte perquè tot el que es van comprometre a fer amb ERC en el Pacte de Govern s’ha anat fent. Ara, què falta? S’ha de treballar molt tot el tema de l’agència tributària i el tema internacional.Aquestes qüestions, especialment l’agència tributària, només ho pot fer el govern.
En la seva primera compareixença, Carles Viver Pi-Sunyer, el president del CATN, va explicar que fins el març del 2014 no haurien entregat tots els informes al govern. Sembla que l’ANC té més pressa. Es tracta d’una estratègia de pressió?
Sí que anem per endavant, això segur. Nosaltres tenim clar que si estem aquí és perquè la societat civil ha forçat. Si no hi hagués hagut la manifestació de l’onze de setembre no seriem on som. La nostra feina és aquesta, pressionar al Govern. És a dir, donar-li suport però que a la vegada es comprometi i que no s’aturi. Per exemple en el que comentava sobre l’agència tributària pròpia, que considerem que és imprescindible. Que la societat civil va per endavant? Sí. Que el Pacte Nacional pel Dret a Decidir anirà més ràpid que el CATN? Sí. Però creiem que són coses paral•leles i que la missió de la societat civil és estirar i pressionar perquè es vagi més ràpid.
La presentació de la campanya sobre les firmes basada en el dret de petició és una eina més d’aquesta pressió estratègica?
Clar. Nosaltres presentem les nostres eines. Hem de tenir quelcom preparat per si no es pot fer la consulta. Això és una part de la feina de l’ANC. L’altre és arribar a totes les persones que sigui possible per explicar-los-hi el projecte independentista, perquè hi ha un gruix de la població a qui no li arriba la informació.
I quina estratègia segueix l’ANC per eixamplar la base social de l’independentisme?
Hi ha un sector de la població a la que només li arriba el missatge de la por del Partit Popular. Hem d’arribar a aquesta gent a partir de les assemblees territorials i buscar les associacions de veïns, d’entitats...perquè ens convidin a explicar el procés. És molt important buscar persones que no eren independentistes i que ara ho són perquè els hi expliquin, per tal que la identificació sigui més senzilla, perquè principalment es tracta de raons emocionals.
Però es vulgui o no, la creació d’un Estat suposa un trencament brusc.
Nosaltres hem d’explicar que el sentiment de pertinença d’aquesta gent pot tenir degut als seus orígens el respectarem. No demanem que cap persona renunciï a sentir-se espanyola, de la mateixa manera que no volem que ens demanin que deixem de ser catalans. És una qüestió de ciutadania i no de pertinença, poden sentir-se com vulguin. Demanem que comparteixin el projecte de fer un país millor perquè és tant seu com nostre. Per formar part del futur Estat català no cal deixar de sentir-se espanyol.
Li preocupa que les enquestes indiquin que l’adhesió a l’opció independentista decaigui si ens situem en un escenari amb Catalunya fora de la Unió Europea?
No em preocupa gens perquè crec que Catalunya podrà decidir si es queda a dins o fora de la Unió Europea. Aquest debat és una estratègia del govern espanyol perquè saben que la majoria de catalans tenen una vocació europeista i fan la trampa que suposa aquest discurs. La gent ha de saber distingir entre l’espai Schengen i la Unió Europea, perquè crec que el que a la gent li fa por és estar fora de Schengen, que permet la lliure circulació de persones i mercaderies. D’aquí no en quedarem fora perquè ni ho vota ni ho decideix Espanya. El tema de l’euro tampoc ha de preocupar a la gent, perquè hi ha països que tenen l’euro i que no formen part de la Unió.
En tot aquest procés polític que vivim, des de l’ANC fins a quin punt es compte amb el PSC?
El PSC és molt important per aquest procés i farem tot el possible perquè hi siguin. El socialisme és una opció política molt important a Catalunya. No es pot quedar despenjat d’aquest procés, però si ho fan hi haurà una altra força política que ocuparà el seu espai. Els socialistes saben que una immensa majoria de la societat catalana està a favor de la consulta i que una majoria important és independentista. Crec que faran el que han de fer.
Però hi ha algun nivell de contacte per tal d’intercanviar impressions?
Hem parlat amb algunes persones del PSC, però no de forma oficial. Tot i que ho hem de fer i ho tenim present. Els hem convocat en algunes reunions però no han vingut. Aquesta és la realitat.
En el futur estat català, hauria de ser oficial el castellà?
A mi no m’agrada parlar de llengua oficial perquè el terme oficial correspon a estats molt centralistes com Espanya o França. M’agrada fer servir el terme anglosaxó de llengua comuna. Entenc que el català ha de ser la llengua comuna de tots els catalans i després, evidentment, hi ha altres llengües molt importants, entre elles el castellà, que és la de molts catalans.
Les eleccions al Nou Secretariat Nacional es van suspendre de forma cautelar degut a les nombroses queixes rebudes. Pateix una crisi l’ANC?
Vam convocar eleccions i vam donar dos dies per resoldre les impugnacions, que va ser un error, perquè se’n van presentar moltes. Des de gent que impugna perquè s’ha presentat fora de termini fins a gent que no està al corrent de pagament. Amb dos dies no hi va haver temps per a res. Per això es van decidir suspendre i obrir un procés de mediació per resoldre-ho tot parlant per poder fer les eleccions el 8 de juny. Si no ho resolem parlant apostarem per una persona de reconegut prestigi perquè faci d’àrbitre.
Així doncs, estem davant d’un cas de problemes relacionats amb la burocràcia i la logística i no davant d’un altre exemple de l’eterna disgregació de l’independentisme?
Divisió no n’hi ha perquè la gent que ha impugnat és una clara minoria. Pensa que mobilitzem unes 30.000 persones, entre socis i simpatitzants, i que hi hagi entre 30 i 40 impugnacions d’entre 17.000 socis en un procés assembleari no és res greu. Nosaltres som molt transversals, ja que tenim gent des de la CUP a Unió. Segur que hi ha personalismes però es tracta d’una minoria. El gruix de l’Assemblea desitja fer les eleccions el dia 8 i tirar endavant.
Per què servirà la cadena humana que es vol fer el proper 11 de setembre?
Per demostrar, en primer lloc, que som capaços de fer aquest repte. De manifestacions n’hem fet moltes i de cadena humana cap, que és un repte molt més difícil. Necessita una logística i una organització molt important. En segon lloc, volem que es relacioni aquesta cadena humana amb la que es va fer als països Bàltics, l’any 1989. En l’imaginari queda que aquella cadena va ser el preludi de la independència i volem que aquí sigui el mateix. I finalment, com que la marca Barcelona ven molt, volem que passi per llocs emblemàtics de la ciutat perquè quedi clar que Barcelona és la capital de Catalunya.
Font: elSingulardigital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada