Hi ha una cosa que ni la crisi econòmica, ni la nova política, ni les xarxes socials han canviat: les grans batalles polítiques, les hegemonies, es guanyen en el centre del terreny de joc. Al contrari del que es pensa, no hi ha res més dinàmic i permeable que el centre polític. Idees que fa 25 anys eren extremes, avui són al centre. (En fa 25 i en fa 10, perquè la crisi i les xarxes el que sí que han fet és accelerar els processos socials). I és la mateixa gent, el mateix bloc social que fa 25 o 10 anys les considerava idees extremes qui ara fa que siguin àmpliament assumides: el centre té una gran capacitat d'incorporar nous consensos. Ha passat amb la igualtat home-dona, amb els drets dels homosexuals, amb la separació entre església i estat, i amb tantes altres coses.
L'independentisme no ha guanyat encara la batalla del centre, però el sobiranisme ja ho ha fet, d'una manera molt subtil i alhora molt sòlida. Què és el sobiranisme? Ras i curt, la majoria d'edat del catalanisme: la idea explícita, no el sobreentès, que Catalunya és un subjecte polític que no pot ser obligat a fer o a ser allò que no vol fer o ser, i que fins i tot per quedar-se a Espanya caldrà un acte -explícit, també- de consentiment per part de la societat catalana. Quan Miquel Iceta diu primer votem una reforma de la Constitució i, si a Catalunya surt que no, aleshores preguntem sobre la independència, està reconeixent precisament això: que ja no es pot fer res sense el consentiment dels catalans. Per això al comitè federal del PSOE s'han posat tan nerviosos amb Iceta, perquè la seva idea trenca amb la idea de subordinació que subjau en la concepció espanyola de les coses: què importa si a Catalunya surt que no, si en el conjunt d'Espanya surt que sí? El primer secretari del PSC s'ha menjat amb patates la seva via canadenca, sí, però ell sap perfectament que la idea de sobirania ha conquerit el centre de la societat catalana, i sap que ja no es podrà tornar a fer política de majories a Catalunya fora d'aquest marc.
Per què, a la curta o a la llarga, serem independents? Perquè aquesta idea de sobirania que ha conquerit el centre de la societat catalana és simplement incompatible amb la idea de sobirania amplíssimament majoritària a Espanya. Amb un agreujant: si hi ha un nou consens bàsic forjant-se al centre de la societat espanyola és precisament encara més regressiu que l'actual. Per entendre'ns, el centre català i el centre espanyol són dos vaixells que s'allunyen a gran velocitat. En un context democràtic i europeu, no hi ha altre final possible diferent de la secessió. Fer-ho net i ràpid només dependrà de la capacitat de l'independentisme de jugar la pilota en el centre del terreny de joc, allà on hi ha la majoria de la gent.
Font: Mon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada