Alhora que alguns ens volen fer esperar 4 anys més, o dues generacions més, per tal que un miracle canviï les majories polítiques a l'Estat espanyol, i els seus votants tinguin una epifania que els faci veure els beneficis d'una Espanya plurinacional i fraternal, aquí a Catalunya comprovem cada dia que la Generalitat autonòmica és una façana amb menys competències que una gestoria.
El cas més flagrant és el del conseller Rull, que ha de fer veure que mana en temes de transport, però veu com se'l rifen de mala manera. Després de dir que no acceptaria modificacions d'horaris que fessin crònics els retards dels trens, va haver d'empassar-s'ho en el cas del trens de l'Ebre, amb l'afegitó que la solució provisional proposada (que els passatgers puguin agafar els trens que no són de rodalies) l'ha de pagar la Generalitat!
Després del caos de Vueling, el conseller va convocar els directius a una reunió on va deixar clar que el govern vigilaria de prop la companyia, tot exigint-los una informació fluïda i permanent per evitar nous inconvenients. La resposta l'hem vist aquesta setmana: La companyia ha tancat tres rutes i ni tan sols s'ha dignat a enviar un correu electrònic.
El vicepresident i conseller d'Economia ha hagut de viatjar a Madrid a demanar permís per endeutar-se, per fer front als venciments dels compromisos amb entitats financeres. Mentrestant, continuem sent la 3a comunitat autònoma que més aporta, però cau a la 10a si mirem qui rep més.
Les urgències són reals i són d'ara. La independència no és un tema d'identitat o un somni democràtic d'alguns. Prendre totes les decisions a Catalunya és una necessitat imperiosa si volem existir com a societat i aspirar al progrés social que ens pertoca per esforç i per capacitat productiva.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada