Com més proves s'acumulen de l'existència d'aquesta famosa operació Catalunya, més clar queda que el ministre Fernández Díaz continuarà al seu lloc. Inaudit. Inaudit que de tota aquesta conxorxa policial ens n'acabem assabentant únicament i exclusivament perquè hi ha una batalla campal entre els comandaments policials espanyols, i inaudit que el ministre d'Interior no només s'ho miri impassible sinó que se sàpiga que ha format part d'aquesta conxorxa. D'una conxorxa de la qual formen part no només polítics, policies i jutges, sinó també periodistes i editors. Sabut el que sabem (i tot fa pensar que les converses entre Fernández Díaz i l'excap de l'Oficina Antifrau de Catalunya només són la xocolata del lloro), la vergonya és infinita. Ni dimissions, ni disculpes ni res de res. Al contrari. Actituds fatxendes, pocavergonyes, perdonavides i tot el que vostès vulguin. Vés a saber quants centenars d'agents del CNI dedicats a embolicar la troca a Catalunya, jutges de capçalera i tot plegat amb el vistiplau d'un ministeri que, en comptes de vigilar els vigilants, es dedicava a esperonar-los a fer guerra bruta, indigna, indecent, immoral, obscena i no sé quantes coses més. Informes falsos sobre Xavier Trias, sobre Artur Mas, i estic convençut que sobre l'ANC, sobre Òmnium, sobre polítics d'ERC i vés a saber sobre quants periodistes. Amb un únic objectiu: emmerdar-ho tot, empastifar-ho tot de tal manera que ens acabem tirant els plats pel cap els uns als altres. Fa fàstic, un estat com aquest, com deia ahir Oriol Junqueras. On els ministres no els cau la cara de vergonya ni dimiteixen, on totes les operacions policials ara les hem de posar en quarantena fins i tot després que hagin entrat al jutjat, no fos cas que algun fiscal les hagi “polit”, com deia el ministre Fernández en aquelles converses que tots hem sentit. “Nosaltres anem passant”, diu el president Puigdemont de tant en tant. No, president, no. Veient el que està passant, com es desintegra tot plegat, la poca vergonya d'alguns, potser del que es tracta no és pas de marxar. És de fugir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada