Aquesta setmana milers de socis de l'Assemblea Nacional Catalana tindrem l'ocasió de ratificar o rebutjar una proposta del seu Secretariat Nacional sobre el nostre posicionament pel que fa al full de ruta del procés independentista.Honestament, ens va molestar que l'argumentari es limités a reproduir -suposoque de forma més estructurada- la defensa de la proposta que es va fer a la reunió del secretariat. Però alguns fets concrets ens han fet decantar l'opinió de manera clara.
Primer, que surti d'un secretariat elegit fa poc - entre rumors (i alguna dada concreta) d'una considerable divisió i fins i tot enfrontament de posicions -associades, segons deien, amb consignes de segons quin partit, una proposta que compta amb la pràctica unanimitat del secretariat, és manà del cel. És una mostra de cohesió interna que ens feia molta falta.
Segon, hem pogut sentir l'anàlisi del context politic -context profundament trasbalsat per les recents posicions de la CUP- , que en fa el nostre president Jordi Sànchez i altres membres de l'SN. Es tracta en síntesi de reclamar que la propera vegada que tinguem urnes no sigui per a unes eleccions entre partits, que serien molt divisives i agres.
En tercer lloc, que la principal associació creada per assolir la independència reclami urnes, un cop i un altre, transmet un potent missatge al món: no deixem de reclamar democràcia, democràcia, democràcia. Que sigui l'estat qui ens impulsi cap a una unilateralitat, o una desobediència que, si arriba, serà perfectament entesa per la comunitat internacional.
En quart lloc, els nostres adversaris voldrien la desaparició de l'ANC. Un diari madrileny en demanava la il.legalització. L'Estat ens vol ofegada econòmicament. I vol que les divisions ens afebleix i destrueixin per dintre. No els volem donar aquesta satisfacció.
Finalment, hem de recordar que l'ANC no decideix la dinàmica política. Els partits sobiranistes són en definitiva qui han de decidir si fan cas de les pressions (que no voldriem que es projectessin com a "exigències", per cert) de la societat civil catalana. Aquesta evidència relativitza, és clar, la transcendència del resultat de la consulta.
Miquel Strubell i Trueta
Miquel Sellarès
Cofundadors de l'ANC
Font: Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada