Don Felipe V en Madrid por Real decreto de 16 de enero de 1716.
Establecimiento y nueva planta de la Real Audiencia de Cataluña.
Por decreto de 9 de octubre próximo fui servido decir, que habiendo con la asistencia divina y justicia de mi causa pacificado enteramente mis armas el Principado de Cataluña, tocaba a mi Soberanía establecer gobierno en él y [...] he resuelto, que en el referido Principado se forme una Audiencia, en la qual [sic] presida el Capitan [sic] General o Comandante General de mis Armas, de manera que en los despatxos, después de empezar con mi dictado, prosigan en su nombre”.
Així començava el Decret de Nova Planta que Felip V va imposar a Catalunya aquest dissabte fa exactament 300 anys. I, llegint-ne les primeres línies, encara bull la sang de ràbia i impotència. El decret va dinamitar la sobirania plena de la qual el Principat havia gaudit en els 700 anys anteriors. Tres segles després, el país no ha recuperat encara totes les llibertats perdudes aquell dia. Ara bé, la diferència amb els 299 aniversaris anteriors del fatídic text és que aquest any, per primera vegada, Catalunya té un govern que emana del poble amb voluntat d’esmenar allò ens van arrencar fa tants i tants anys, però que encara tenim molts clavat al cor.
Carles Puigdemont encapçala un executiu amb menys retòrica, menys ambigu i amb menys cotilles que mai.És un govern amb una missió per sobre de qualsevol altra: la independència. Per una vegada a la vida i no sense dificultats, les esquerres i les dretes queden en un segon pla i, de moment, els tacticismes polítics també. Puigdemont no ho farà sol, ja que com explicava el Dietari ahir, ja té tot un equip en marxa que tindrà tres potes: Oriol Junqueras portarà tota la part econòmica, Raül Romeva les relacions amb l’exterior i Neus Munté s’ocuparà dels serveis bàsics de la gent en aquest moment tan clau.
Del departament de Junqueras, que també serà vicepresident, penjaran quatre conselleries: la d’Empresa i Coneixement (encapçalada per Jordi Baiget), la d’Agricultura (Meritxell Serret), la de Territori i Sostenibilitat (Josep Rull) i la de Benestar, Treball i Famílies (Dolors Bassa). Romeva, a banda de continuar la internacionalització del procés iniciada per Mas, serà el responsable de tres conselleries més: Governació (Meritxell Borràs), Interior (Jordi Jané) i Justícia (Carles Mundó). I el tercer bloc és el deMunté, que també serà portaveu i que estarà al càrrec de Salut (Toni Comín), Ensenyament (Meritxell Ruiz) i Cultura (Santi Vila).
Aquest grup de 14 persones, de mitjana deu anys més jove que l’anterior executiu, tenen la responsabilitat més gran de les últimes dècades a Catalunya. I el que sí que no tenen són excuses per intentar aplicar tot el que han promès. Els catalans que van haver d’abaixar el cap fa avui 300 anys o van haver de fugir, i els catalans que han hagut de patir els efectes d’aquest decret i els que van venir després durant els últims tres segles, ens estan empenyent des de les nostres memòries. Així, doncs, s’ha de rematar la feina amb esforç i amb l’objectiu que a la propera generació de catalans ja no li cogui tant com a nosaltres ni li afecti l’infaust text promulgat el 16 de gener de 1716.
Font: in.directe.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada