Inés Arrimadas, cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, ha emès les esperades (i no per això menys sentides) crítiques al Govern de Carles Puigdemont. A part de no trobar bé que Catalunya provi d’expandir el seu turisme, cultura, gastronomia o indústria gràcies a la secretaria d’Afers Exteriors, també troba que el Govern està “al servei de l’independentisme” i que els càrrecs no han estat nomenats “per les seves aptituds personals i professionals”. La primera part de l’enunciat és indiscutible, sí. El Govern està al servei de l’independentisme. Però em pregunto com sap això de les aptituds personals. Com es poden mesurar les aptituds personals d’un conseller? Amb un test psicològic? El cas és que, a tall d’exemple, ha fet servir el nom d’Oriol Junqueras. Com a conseller d’Economia, diu ella, no està “en posició de negociar amb el govern espanyol millores de finançament per a Catalunya”, cosa que troba del tot imprescindible, perquè “ningú més ens dóna crèdit”.
Ai, mugrons. Precisament per això el Govern és independentista. Perquè, com que ens ho gastem tot en tributs, necessitem crèdit. Si no paguéssim tot el que paguem a Espanya no hauríem de demanar-ne. I paguem tot el que paguem a Espanya sense que ni ens facin un trist rebut. Vull dir que, quan et venen la moto de la solidaritat, almenys t’expliquen on va la pasta que deixes anar. Ells no. Ells es gasten 400.000 euros en una bandera espanyola que onegi a la capital (que s’ha de reparar tres cops a l’any perquè és tan grossa que el vent l’esquinça) i es queden tan tranquils. I no em digueu que no la pago jo, perquè els calés per a una bandera, si és espanyola, surten del Ministerio de Defensa. ¿Que no ens donen crèdit i necessitem algú que sàpiga negociar amb Espanya, diu? ¿Que potser negocia el penjat amb el botxí perquè li afluixi la soga?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada