Catalunya ha posat en marxa aquesta setmana la maquinària parlamentària que ha de bastir el marc jurídic de la nova república. Mentrestant, des de l'Estat espanyol les respostes són tres, i totes tres són variants de l'unionisme. L'unionisme ranci ens llença per sobre la piconadora judicial. L'unionisme guai ens promet una reforma de la constitució que ens afluixarà una mica la corretja i potser –només potser– ens deixarà sortir els caps de setmana, sempre que no tornem tard. L'unionisme democràtic –el que accepta el dret a l'autodeterminació però que no vol la independència– ens assegura que aconseguirà un referèndum vinculant quan no han pogut ni tan sols formar grup parlamentari propi a Madrid. El que trobo més sorprenent de tot plegat, és aquesta insistència a convèncer els catalans independentistes d'abandonar el full de ruta engegat, i esperar que Madrid convoqui un referèndum que hem demanat més de quinze vegades sense èxit. Valorem molt la seva voluntat i el seu esperit democràtic, però no poden pretendre que ignorem el mandat obtingut el 27-S i retrocedim a la casella d'un dret a decidir que ja hem conquerit i exercit. Catalunya seguirà endavant amb el full de ruta cap a la república, però que tinguin clar que –tal com s'ha expressat en innombrables ocasions– estem disposats a aturar-ho tot en el precís instant en què convoquin un referèndum vinculant. Quan vulguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada