On hem arribat, que si un ajuntament aprova en un ple donar suport a una iniciativa del Parlament de Catalunya ara resulta que l'Audiencia Nacional li demana explicacions? Potser sí que arribarà un dia que ens prohibiran això de pensar o de respirar. Ho dic, ja ho saben vostès, per aquesta ofensiva que ha desplegat l'Audiencia Nacional demanant ara tota la paperassa possible als ajuntaments que han donat suport a la moció sobre la independència que va aprovar el Parlament de Catalunya. Celrà, Girona, Sant Cugat, la Seu d'Urgell i Igualada han estat els primers. Però en vindran més. Molts més. I jo em pregunto: i què farà l'Audiencia Nacional? Renyar, imputar, sancionar els més de vuitanta ajuntaments catalans que ja han fet acords de ple, o que han anunciat que els farien, en suport de la moció? Per què els sancionaran? Per haver expressat en veu alta, en una sala de sessions, que estan d'acord amb una moció del Parlament? Per haver dit, en definitiva, que pensen igual? Ni tenen competències per tirar-la endavant ni volen. Simplement, en aquests plens s'ha expressat el seu suport. Els regidors, els alcaldes, els ajuntaments, no poden expressar opinions? No poden donar suport a una moció del Parlament? Però, insisteixo, on hem arribat? Ara l'Audiencia Nacional farà el paperàs aquell que ha fet fins ara la Llanos de Luna denunciant a tort i a dret els ajuntaments que no tenien la rojigualda penjada al balcó? Quin paperàs? Còmic. Si no fos que estem parlant del que estem parlant. I que és de si estem o no en un estat de dret on hi ha llibertat per poder expressar opinions. No poden, els alcaldes o els ajuntaments, expressar opinions? Hi ha llibertat d'expressió i llibertat ideològica? Vivim, vaja, en un estat democràtic? O és que a banda de les finances ara ens fiscalitzaran també les idees? Doncs això. Que hem arribat fins aquí.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada