Mai com ara m'havia trobat tanta gent que em confessa que li passa pel cap quedar-se a casa aquest diumenge. Uns perquè estan desencantats amb el procés, uns perquè n'estan tan encantats que entenen que a Madrid ja no s'hi ha d'anar a fer res, uns altres perquè es confessen esgotats de tantes eleccions (no es pot negar que aquest any, incloses les del Barça, hem batut tots els rècords) i uns altres perquè estan tan indecisos que els sembla que la millor manera de no acabar-se'n penedint més tard és no fer res. Jo els confesso que per primera vegada he tingut també aquesta temptació. I per una mena de barreja de tots els arguments anteriors. Però no. Mirin-se bé les enquestes que els diaris publicaven aquest dilluns i veuran que no, que no es poden quedar a casa. Primer, perquè el panorama que es planteja a Espanya és, per primer cop, un batibull al qual podem contribuir tots plegats. Es comença a endevinar a Espanya una ingovernabilitat absoluta, de la qual Catalunya pot treure un gran rendiment si sabem jugar les coses bé. Per primera vegada a Espanya es poden passar mesos entretinguts en negociacions i posar en quarantena la piconadora anticatalana. I, en segon lloc, el segon argument per anar a votar aquest diumenge és també molt clar: s'hi ha d'anar perquè, per més que alguns diguin que no passa res si C's o En Comú Podem són la primera força política a Catalunya, en el fons tots sabem que això no és del tot cert. El procés no serà ben bé el mateix en funció de quina sigui la primera força política, per més quàdruple empat tècnic que vaticinin les enquestes; i no serà el mateix, segur, si les forces del sí, si Democràcia i Llibertat i ERC, encara que vagin per separat, no sumen el que han de sumar. Ens en sortirem igualment, i farem els discursos que calgui, però no serà el mateix. Quedin-se a casa, si volen, si el dubte el tenen entre Unió, el PSC, el PP, C's o En Comú. Si no, facin el favor d'anar a votar. Que ja ho fem prou embolicat cada cop que hi anem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada