Per a bons patricis: «La independència serà acordada, i tant!»

Un dels ítems que el dependentisme, del Partido Popular a Podemos, repeteix darrerament dia i nit és aquell que afirma que la independència, si és que algun dia s’assoleix, només podrà ser si és pactada amb Espanya. Tanta insistència té un objectiu clar, que no amaguen els enemics de la plena sobirania del nostre poble, el d’evitar a tota costa la imminent convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries que desemboquin, com ho faran, de manera natural, davant del tancament en banda del Govern espanyol, en una Declaració d’Independència. De fet, amb tanta insistència, el que pretenen sobretot es confrontar en l’imaginari les dues coses: DUI i pacte. Assolit l’objectiu de blocar per terra, mar i aire la possibilitat de convocar una consulta a l’escocesa, ara es tracta d’evitar l’única alternativa, la que la majoria dels països que han obtingut la independència a l’Europa dels darrers cent anys han emprat: una votació parlamentària com a conseqüència d’unes eleccions que hagin generat un mandat democràtic clar i diàfan sobre la voluntat d’independència de a comunitat política afectada.

I no, amigues i amics, per més que s’entestin. Procés pactat entre parts i Declaració d’Independència no només no són incompatibles, sinó que només (radicalment, només!) la segona pot generar l’escenari per fer la primera possible. Certament, no podem declarar la plena sobirania al Parlament sense assegurar-nos prèviament que, bàsicament, amb el control del territori i la hisenda, serem capaços de sostenir-la al dia següent i començar a recavar els primers reconeixements internacionals. Però també, tal i com ens ha deixat ben clar fins ara, des del Partido Popular a Podemos (amb el seu intent de retornar-nos al bucle de la reforma constitucional), està meridianament clar que el Regne d’Espanya només serà obligat a pactar el procés d’independència per part dels seus creditors internacionals (interessats a prevenir l’esclat de la bomba del deute), quan el món sàpiga que la nostra voluntat de secessió és ferma i definitiva, és a dir, després d’haver-la declarat solemnement al nostre Parlament. Així que sí, la plena sobirania del nostre país només serà possible de manera acordada, però just després que Declarem la independència. Només hi haurà negociació sobre la independència després de declarar-la.

Font: in.directe.cat