L’enemic de l’independentisme no són les comprensibles rabietes entre Mas i Junqueras ni els recels entre CiU i ERC. Els nostres rivals són un primer secretari del PSC que encara somia amb regals competencials de Susana Díaz, són una presidenta del PP català que un dia va imaginar un finançament singular pel país… amb l’èxit que tothom ha pogut contrastar, són un partit de ciutadans que en intentar desembarcar a la política espanyola han entès ben bé com es paga el fet de ser catalans a Madrid, són uns clowns que reclamen l’abolició del copagament sanitari i que no volen finançar les mútues (si ets votant de Podemos, mira’t el seu programa de sanitat, aplica’l a Catalunya i resa un parenostre…). Aquests són els enemics del procés, que a mi personalment m’espanten ben poc, i no pas que Mas i Junqueras no tinguin el mateix full de ruta. Als Estats Units, mentre es negocien pressupostos, es pot arribar fins i tot al tancament del govern durant setmanes. I aquí, a Catalunya, per quatre reunions d’on se surt amb mala cara ja ens fotem tots histèrics. No volíeu normalitat, companys? Doncs aquí la teniu. Mas, Junqueras, Fernández: no em puc imaginar un procés independentista en millors mans. No em puc imaginar tantes sensibilitats diferents abraçades en un mateix seny. No em puc imaginar un futur millor.
Es posaran d’acord. Ja ho veureu.
Font: bernatdedeu.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada