En les classificacions internacionals sobre la qualitat creditícia i la solvència, Catalunya se situa avui entre els països del que es qualifica com a “bo porqueria” (BB), on la inversió és especulativa, com Costa Rica, Guatemala i Hongria. Això impedeix a la Generalitat accedir autònomament i directa als mercats financers internacionals i fa que depengui de les decisions financeres del govern espanyol i de les transferències de fons d'aquell per mitjà del fons de liquiditat autonòmic (FLA) o del pla de pagament a proveïdors (PPP).
La raó principal és que la Generalitat no disposa del poder fiscal i la gestió pròpia dels recursos que genera la seva economia. Un informe presentat ahir i elaborat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) conclou que una Catalunya independent escalaria set esglaons en la classificació internacional i se situaria amb un notable (A+) entre els països forts per complir els seus compromisos financers. Sortiria de la zona del bo porqueria i entraria de ple en el grup de països en què resulta rendible i segur invertir. L'informe, realitzat pels economistes Joan Elias i Joan Maria Mateu amb la col·laboració d'altres, analitza amb la metodologia de l'agència Standard & Poor's el risc sobirà d'un estat català integrat a la Unió Europea i la zona euro després d'una sortida pactada de l'Estat espanyol.
Per saber quina seria la classificació internacional de l'estat català, l'informe avalua quina és o seria la situació de cinc àrees que es tenen en compte a l'hora de determinar aquestes classificacions: l'estructura institucional, l'estructura econòmica, el sector exterior, les finances públiques i la política monetària.
1.Estructura institucional
Avui Catalunya ja obté una bona nota pel que fa a la consolidació i el funcionament de les seves estructures d'estat, amb un Parlament democràtic i una administració de la Generalitat organitzada i amb competència en diverses àrees. L'experiència d'anys en la posada en marxa de les estructures administratives aplana el camí a la incorporació de les pendents, com l'agència tributària i l'administració de la seguretat social. L'informe deixa clar que la imatge com a deutor solvent milloraria molt en el moment que la Generalitat de Catalunya pogués gestionar tots els recursos generats al país.
2.Estructura econòmica
El PIB per càpita de Catalunya, determinant a l'hora de valorar la situació d'una economia, el 2013 ha estat estimat per l'Idescat en 27.298 euros, per sobre de la mitjana europea i d'estats com l'espanyol i l'italià. Si bé l'evolució del PIB ha patit una contracció del 5,7% en el període 2008-2013, es preveu que aquest haurà crescut un 1,4% l'any passat i creixerà un 2,1% aquest. Si es mantingués la tendència, l'informe especula amb creixements del 2,5 i el 3% fins al 2017. Però, a més, l'economia catalana està diversificada i no és volàtil després del baix pes relatiu que hi tenen l'agricultura, vulnerable a factors ambientals, i la fallida construcció.
3.Sector exterior
Tenint en compte que la liquiditat i el deute extern català no es coneixen perquè l'única balança oficial és l'espanyola, l'informe pren com a referència aquesta, que és deficitària. La necessitat de finançament exterior supera de llarg el 200% respecte als ingressos per compte corrent i les reserves disponibles. Però l'informe hi introdueix una mesurada millora tenint en compte que el saldo de la balança de béns i serveis catalans amb l'exterior arriba al 10% del PIB el 2013, una de les ràtios més elevades de la UE, i millor que l'espanyola. A més, el saldo negatiu actual de Catalunya per transferències corrents a l'administració central desapareixeria amb l'estat propi.
4.Finances públiques
El dèficit fiscal actual es convertiria en superàvit en no haver de fer front a les aportacions a la resta de l'Estat. La càrrega del deute és avui del 33% del PIB, baixa, i continuaria així si no hi hagués acord de separació amb Espanya perquè Catalunya no hauria d'assumir més deute. L'escenari que considera l'informe, però, és el de l'acord, i apunta que Catalunya podria assumir la part d'aquell deute corresponent a la despesa feta a Catalunya per l'Estat, situant-se en un 74%, per sota de la mitjana europea. Els autors consideren que el país podria assumir, fins i tot, un 19% del deute espanyol en correspondència al pes del PIB català i només perdria un nivell en la qualificació creditícia internacional. Pel que fa al cost per interessos, Catalunya es beneficiaria de la perspectiva de tipus baixos globals pels pròxims anys.
5.Política monetària
L'informe considera factible una moneda pròpia en cas de quedar fora de l'euro per la dimensió econòmica i el nou sistema financer del país. Però no ho preveu i aplica a Catalunya la solvència que li garantiria tenir l'euro i ser a la UE.
Catalunya [independent] no tindria un ràting inferior al del País Basc i Navarra
La pressió perquè sigui un procés ordenat [la separació] serà molt elevada per interès de Catalunya, d'Espanya i d'Europa
[L'estat català] no tindria problemes per finançar-se i una prima de risc més baixa
La situació econòmica i financera de Catalunya podria ser molt millor si no s'haguessin acumulat dèficits fiscals de tants anys
Joan Elias
ECONOMISTA
Si Catalunya acaba fent el pas definitiu cap a la creació d'un estat propi, la situació més probable és que la separació es faci en un procés pactat amb l'Estat espanyol però també amb la Unió Europea. La negativa hermètica actual del govern espanyol i la campanya continuada de la por per una sortida de la UE i l'euro són per a Elias i Mateu la gesticulació política pròpia de l'escenari preventiu, que intenta refredar les expectatives dels ciutadans. Però el dia D el govern espanyol s'haurà de posar a negociar perquè sortirà més ben parat d'una separació acordada i per la pressió internacional: “La pressió perquè sigui un procés ordenat i estable serà molt elevada per interès de Catalunya, Espanya i Europa”, afirma Elias, que es pregunta retòricament si la Unió Europea està disposada a fer fora una economia de set milions de persones i de més de 200.000 milions d'euros, més potent que moltes de les economies comunitàries. Una ruptura no pactada penalitzaria tant Espanya com Catalunya per la inestabilitat política, econòmica, bancària i financera que es produiria. Posat aquest cas, és impossible saber com evolucionaria la ràtio creditícia dels dos països.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada