Jaume, ja t’has autoinculpat?
Sí, el primer dia. Vam estar allà fent suport a tota aquella cua que hi havia. Gent que, fins i tot, sabia que no entraria al jutjat perquè el tràmit era molt lent. Tothom buscava la imatge d’una gran quantitat de gent per autoinculpant-se.
He vist a la web... unes 600 persones?
Segurament més, perquè hi havia gent que venia i després de fer molta cua, marxava. Però vaja... entre 600 o 800 persones.
Sé que parlar de xifres a l’ANC no us agrada però... pot ser una xifra menor a l’esperada? La gent està cansada?
Bé... cert que no ens agrada parlar de xifres. El primer dia, la resposta va ser bona. Pensa que aquesta es fa, només, en 24 hores tot i que ho teníem tot bastant preparat. També s’ha de tenir en compte que és un 23 de desembre, dates nadalenques... és complicat que la gent es mobilitzi. A més, sabem que és una acció merament simbòlica que serveix per donar suport a les nostres institucions i càrrecs institucionals. La gent entén que si no hi va el procés no se’n ressentirà. La xifra de persones que ho estan fent és més que suficient.
El procés no se’n ressentirà dius... i com està ara el procés?
Ara mateix, el procés està en ‘standby’. No en perill però sí en aquest estadi. Si no avança sí que podrem dir que està en perill però encara no. Ja ha passat un mes i mig del 9 de novembre i bona part de la gent està desencisada (i és lògic) perquè molta gent ha fet molta feina durant dos anys, ha fet tot el que se li ha demanat i el que calia fer. Ara veu que el procés s’enroca tot just quan arriba a l’última fase, quan els protagonistes són els partits polítics. Ho hem de desencallar, s’ha de desencallar i això vol dir eleccions.
Clar... però aquí està el ‘quit’ de la qüestió: no es desencalla perquè no sabem com hi aniran...
El més important no és el ‘com’, tothom parla de candidatures i de llistes, sinó el ‘què’. A la declaració de Cornellà, que encara és vigent, nosaltres parlàvem d’una candidatura unitària (que sembla que la gent només es va fixar en això) però també parlàvem del ‘què’, que és la clau. Què anem a fer amb aquestes eleccions?
Segons el que em dius... s’alimenta un xic la idea que l’ANC està rebent pressions perquè abandoni la idea de la llista unitària...
Això no és cert. És molt difícil pressionar a l’Assemblea, per no dir impossible. Es podria pressionar o influir algunes persones que fossin d’un partit o d’un altre. Però dins del secretariat nacional som 75 persones i la majoria no estem adscrits a cap partit. Hi ha hagut un interès molt gran d’alguns en fer creure que l’ANC, a la declaració de Cornellà, està a favor de la candidatura unitària del Mas. I no és així. Nosaltres sempre hem dit que la candidatura unitària que nosaltres proposem no és exactament el que proposa el President. La nostra candidatura unitària ha de ser d’ampli espectre social i polític que reculli...
Disculpa. Així que no cal llista única? Fem la fórmula de candidatures paraigües...
És que aquí hi ha un error de concepte: no és el mateix candidatura unitària que candidatura única. I cal fer constar que el Mas parla de llista unitària i no única. Nosaltres voldríem una candidatura unitària on es recollissin totes les sensibilitats de l’independentisme. Si ho aconseguim no crec que hi hagués algú en contra. Però l’Assemblea no està entestada en això. Nosaltres treballem pel full de ruta. L’ideal seria que les forces del 9N, que passen des de ICV fins a Unió, tinguessin un full de ruta comú.
El Mas n’ha fet un...
Sí, però un de més detallat. El Mas i el Junqueras tenen un full de ruta amb moltíssims punts en comú. M’atreviria a dir que de vint punts quinze convergeixen. Cal treballar en les diferències, que alguna és important. Però en les que coincideixen, ningú posaria cap problema.
I en Jaume Marfany... vol candidatura única?
No. Vull una candidatura unitària.
La il·lusió que crea la llista única... no és molt poderosa?
Sí, cert. Però una candidatura unitària no és la suma de CiU i ERC més independents. Perquè sinó, hi haurà una part de gent que no s’hi sentirà reflectida. La candidatura unitària va molt més enllà. Però que consti que l’ANC no ha parlat mai amb cap partit sobre candidatures. Ha parlat sempre d’un full de ruta per posar-nos-hi d’acord. Perquè si aquest full de ruta fos comú, el tema de les candidatures seria molt més fàcil.
Però unes eleccions desgasten si van separats... tirant-se els plats pel cap...
No ho farien si tenen aquest full de ruta comú: definir ‘de pe a pa’ què es farà després de les eleccions fins passat l’any o any i mig que pugui durar el procés de transició. Amb el full de ruta marquem la política que es farà a través d’un govern d’unitat...
Un govern de concentració amb consellers d’Unió i de la CUP?
Sí, perquè no? O un govern tècnic que no siguin polítics i amb la conformitat de tots els partits. Ha de ser un govern que no ha de governar 4 anys sinó un any i mig i complir els acords del procés.
ERC i CiU estan d’acord amb això, doncs?
Sí. Crec que sí, amb aquests aspectes sí.
Dissabte passat es va filtrar que hi va haver una reunió... com va anar? Es va parlar del full de ruta...?
Et seré franc: no sé com va anar. Sabia que hi havia la reunió però hi va anar la Carme i per telèfon aquestes coses no les parlem. Però la reunió va girar en torn de buscar aquest punt d’equilibri sobre el full de ruta...
Des de l’objectivitat de l’ANC, com a observador extern de les converses entre Mas i Junqueras... realment la sensació que no s’entenen és certa? Fins i tot a nivell personal?
És la sensació que dóna. Un company em va dir que els hauríem d’enviar de colònies a Montserrat i que no sortissin fins que no es posin d’acord.
(riem)
L’assemblea el que ha de fer és ajudar a buscar el punt d’equilibri. Si nosaltres plantegem una reunió i comencem pel tema de les candidatures la reunió dura 5 minuts. Hem de posar sobre la taula els punts on estan d’acord i aquests giren en torn del ‘què’.
Si hi ha una candidatura unitària, que no única, a qui donarà suport l’ANC?
Bé... és evident que amb una llista única l’ANC li donaria tot el suport possible. Si hi ha més d’una, s’haurà de decidir què fer exactament. Però nosaltres sempre donarem suport a tota candidatura independentista com ja hem fet a les europees.
En Mas hauria de ser president sí o sí? Encara que pugui perdre les eleccions...?
Jo crec que sí, i això ho dic a títol personal. A nivell internacional no s’entendria que la persona que políticament ha encapçalat tot el procés, que s’ha confrontat políticament a l’Estat espanyol, que ha convocat la consulta, que s’ha saltat la constitució, que té una querella... seria molt estrany que ell no fos la persona que seguís liderant el procés durant el següent any i mig.
Si no hi ha acord... si no hi ha eleccions... seria una traïdoria a la ciutadania?
Doncs seria... anava a dir una paraula però no ho diré. Les eleccions s’han de fer sí o sí.
Aviat...
Febrer o març. Per diversos motius: els independentistes es poden sentir traïts. L’assemblea va donar suport al nou 9N com a primera volta d’unes futures eleccions. Si no es convoquen la gent se sentirà decebuda i traïda amb una gran frustració i això debilita el procés. Després hi ha la dinàmica d’eleccions municipals i a la tardor les espanyoles que, evidentment, els partits polítics canviaran el xip, abandonaran el discurs sobiranista i es plantejaran guanyar les eleccions. Si no hi ha eleccions l’ANC no es quedarà amb els braços plegats...
Què faria?
No ho sé, però no ens quedaríem quiets com un espectador més.
Una gran manifestació un altre cop demanant eleccions?
No ho sé...
I es presentaria l’ANC com a partit polític?
No crec que això sigui el que hem de fer. Tenim una funció determinada i aquesta no és presentar-se a unes eleccions com ‘Assemblea’. Els nostres estatus no ens ho permeten i no està ara mateix previst.
Tenim clar que un dels enemics del procés és l’entesa entre catalans però no podem oblidar que l’Estat espanyol està fent una guerra bruta que consisteix en posar pals a les rodes al procés, sobretot a la llista unitària. L’ANC també ha rebut algun informe tòxic de l’Estat?
Aquí de moment no hem rebut res. El que sí que ens fa l’Estat són inspeccions d’hisenda constants, ens investiguen tots els comptes, revisions i auditories dels números i de la nostra base de dades a veure si ens troben algun error en la seguretat de les bases de dades o alguna relliscada. No han trobat res. És l’única banda per on poden pressionar.
Em comentaves que amb la Carme no parleu per telèfon... teniu els telèfon punxats...
És millor no utilitzar-ho. Ja per sistema. Hi ha coses que sí, evidentment. Però millor no fer-ho.
I us reuniu en mig d’un bosc?
(riem) La veritat és que fem reunions aquí a la seu nacional de l’ANC a Barcelona, que és un lloc segur en aquest sentit...
Hi ha hagut trobades aquí amb els partits per fer-los arribar a l’acord esperat?
Doncs... (dubte) si em permets això no t’ho contestaré.
Bé.... Deixem-ho doncs. La gent té la sensació que l’ANC ha fet un pas enrere en el procés... És cert?
No. Seguim tenint capacitat d’influir en el desenvolupament del procés. La gent el que més veu és quan fem l’Onze de Setembre o les campanyes que hem anat llençant... clar que ara que ha coincidit que ha acabat el 9N i ja ha acabat una etapa. A la gent li pot semblar que l’ANC està de vacances, però no. Treballem per trobar l’acord que ens permeti fer les eleccions. Treballem molt però de manera més fosca i discreta.
Hi ha unitat d’acció a l’Assemblea? No hi ha tensions? Merders?
Merders no n’hi ha. Divergències? Discussió política? Sí, clar. Tenim gent en el secretariat nacional situada molt a la dreta i molt a l’esquerra, gent jove i gent gran. Hi ha debat i és normal. Si a la declaració de Cornellà estàs parlant sobre que considerem la proposta d’en Mas com un bon punt de partida, doncs hi ha gent que no ho veu així. Si parlem de candidatura unitària també pot crear divergències. Però són discussions internes. Per exemple, la Declaració de Cornellà va ser aprovada per una gran majoria: prop de 70 vots sobre 75.
I això que ha aconseguit l’ANC no ho poden aconseguir els partits polítics?
Jo ho he dit més d’una vegada... Totalment cert, la societat civil ha aconseguit auto-organitzar-se en una organització...
Però l’ANC seria més aviat una llista ‘única’ i no pas ‘unitària’, perquè és un tot en un sol agent...
Home... sí que es pot veure així. En l’àmbit sobiranista hi és tothom. CUP, ICV, Esquerra Unida, Unió, i del PSC... L’Assemblea és única en molts aspectes i un d’ells és aquest. Demanem aquesta mateixa unitat d’acció de l’Assemblea als partits. La gent no entén que no es puguin acabar posant d’acord. Es donen la culpa els uns als altres. Tot i això, sóc optimista i hi haurà acord.
Serà gràcies a l’Assemblea?
Hi tindrà un paper important però si hi ha acord serà mèrit de tothom. Com ja va passar a l’acord inicial pel 9N. Ningú s’imaginava amb un acord entre aquells 6 partits.
De cara a les eleccions. Necessitem el 50% dels vots o amb una majoria parlamentaria és suficient.
Quines són les regles del joc? Doncs són unes eleccions autonòmiques amb una llei electoral determinada. Per tant, el que compta per nosaltres és una majoria parlamentaria, els escons que conformaran la nova cambra.
Un resultat on les forces independentistes tinguin un 40%...
Si això és reprodueix en una majoria clara independentista al parlament, encara que sigui amb un 40% dels vots, el procés ha de seguir endavant. En tot cas, aquest és un dels aspectes del full de ruta: quin tipus de referèndum hi ha d’haver després. Si això passés, que no arribem al 50%, la comunitat internacional ens demanaria després fer un referèndum.
Hi ha acord sobre això entre CiU i ERC?
Doncs... entre els partits hi ha aquesta qüestió: què és el legal i què és el que voldríem. Què voldríem? El 50% més un vot i majoria parlamentària. Però segons la meva opinió, les regles del joc no són d’un referèndum. Els vots conten en un referèndum però no ens l’han deixat fer. Ho hem vist en eleccions autonòmiques: ha acabat governant qui tenia menys vots però més escons.
El País està preparat per, en un any i mig, declarar la independència? Ja tindrem totes les infraestructures d’Estat?
Jo crec que sí. Tampoc no necessitem tantes coses. Bàsicament hisenda, però la majoria d’infraestructures les tenim. Tenim policia i televisió, per exemple. Si ens fixament les últimes independències d’Europa, com els països bàltics, estaven molt pitjor que nosaltres i ho van aconseguir. Segur que ho podem fer.
L’ANC és experta en planificar escenaris per tenir sempre una via d’actuació. Si el procés segueix endavant... s’ha plantejat la idea que l’Estat suspengui l’autonomia? Un govern a l’estranger?
Sí, és possible que passi. De fet nosaltres hem previst quatre escenaris i ara ens trobem al tercer: a) referèndum acordat amb l’Estat, b) referèndum sense acord, c) eleccions plebiscitàries (on estem ara) i d) suspensió de l’autonomia. Si aquest quart succeeix ens basem en una assemblea de càrrecs electes. Són regidors dels ajuntaments, alcaldes, diputats europeus, catalans aquí i a Espanya i a través d’ells es podria avançar en una declaració unilateral d’independència.
A Espanya estan tranquils perquè diuen que ens estomacarem entre nosaltres...
Això ho han dit sempre. Sí que aquest cop, en algun moment els hi hem estat a punt de donar la raó. Però insisteixo, pot passar com va passar el 9N i l’acord hi serà i ens permetrà fer unes eleccions de caire plebiscitari.
Tens un càrrec important a l’associació independentista més important del país. Què li diries a aquells independentistes que durant els últims anys han donat l’oro i el moro fent les mil i una activitats i manifestacions, i ara estan decebuts i desencisats?
Jo li diria que no hi ha motius pel desencís. Ho tenim a tocar. L’ANC està treballant com mai perquè això sigui possible i estic convençut en un parell de setmanes o tres hi haurà un desllorigador i estic convençut que a finals de gener el president Mas convocarà eleccions i hi haurà acord.
Font: directe.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada